Sunday, December 27, 2009

i quan es troba el sentit...

i són aquestes petites alegries, les que fan que la vida tingui sentit... quan, esgotada, reculls el fruit tan esperat i t'adones que l'esforç ha valgut la pena...
Et sents feliç i no ho vols canviar per res... t'ha costat molt aconseguir-ho i ara no estàs disposada a deixar-ho perdre... no encara...
tot just has començat a assaborir el fruit de l'arbre prohibit... i t'ha agradat...
BON NADAL!

Friday, November 27, 2009

enjoy the process, dare to feel

De vegades ens concentrem massa en arribar a l'objectiu, i no ens parem pel camí per veure que el procés d'arribada a aquest moment tan ansiat és tan bonic com el moment final en sí. Volem molt una cosa però quan per fi l'aconseguim s'ha acabat l'emoció, no valdria la pena recrear-se pel camí i així fer durar la intensitat de les coses i a la vegada ser més conscients del que anem a viure? Quan ho fem veiem que val la pena observar el que tenim al voltant, relaxar-nos i gaudir perquè cada instant és únic... Enjoy the process, dare to feel...

Monday, November 16, 2009

A woman needs a room on her own if she is to...

Paraules de la sabia Virginia Woolf al seu assaig “A Room on One’s Own” on assegura que les dones necessiten un espai per elles soles en algun moment de la seva vida, poder estar sense ningú més, per descobrir-se realment, aquest moment de glòria ha de ser al migdia, perquè l’essència interior pugui realment brillar per sí mateixa i la recerca interior tingui el seu fruit.
Perquè és només quan s’està sol, que es pot començar a obrir la ment, a alliberar allò que ens oprimeix i sentir-nos lliures ni que sigui per un instant. Aquesta neteja interior ha de ser a tots els nivells, per això després de la ment vénen els sentits, que poc a poc es van abandonant a aquesta pau que els envolta i ja per últim els sentiments es comencen a manifestar, i aconsegueixes mostrar-te tal com ets realment. Sense cap pressa, has arribat a la part més ben guardada del teu interior i saps que ningú et pot conèixer més que tu mateixa, sense màscara, not anybody but oneself.
Comences a valorar com n’és d’important el “Nosce te Ipsum” dels clàssics, ser capaç de posar la ment en blanc i meditar, sense límits, sense pors, simplement deixant que els pensaments flueixin lliures i les emocions es despertin. Sents com una metamorfosi que et sorprèn i ve acompanyada d’una gran pau interior, et comences a sentir realitzada. Has trobat el punt d’equilibri que et faltava entre tu i l’univers, sents l’harmonia interior i un benestar suprem, veus com n’és de meravellosa l’espècie humana i et sents al cel per un instant.
T’adones de la raó que tenia la Woolf amb aquest escrit i veus que quan aconsegueixes obrir la ment, la vida et resulta més fàcil.

Wednesday, September 23, 2009

Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy (Beethoven)

Escoltant música em vénen a la ment, moments diversos, cada instant de la meva vida correspon a una cançó, en un disc infinit que cada cop està més i més ple... La música em fa sentir més que res al món, em fa sentir lliure, no puc viure sense ella, sempre m'acompanya a tot arreu... Sé que mai estaré sola, la música serà per sempre amb mi i com deia el gran Ludwing Van Beethoven "Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy".

com qui no vol la cosa

tot comença a poc a poc... la vida i tots els seus aspectes. Comencem amb un petit pas, amb paraules monosil·làbiques, repetint ma-ma o ta-ta per referir-nos al nostre voltant, intentem caminar i caiem, però ens aixequem i poc a poc ens anem sorprenent del món que ens envolta i n'anem formant part. Diuen que un adult és aquell que ha deixat de sorprendre's pel món, i ja no té il·lusió per les coses... Espero ser una mica com Peter Pan... no vull créixer, no vull deixar d'il·lusionar-me pel món que m'envolta...

Monday, September 21, 2009

I have a dream...

Tinc un somni, un somni molt especial. Aquest somni no entén de fronteres ni de diferències entre persones, aquest somni no entén de lligams... i sé que algun dia, l'aconseguiré
Voldria ser ciutadana del món, he après que no hi ha millor regal que la llibertat, i ara mateix és el regal més valuós per mi: vitajar pel món, conèixer altres cultures per arribar-me a conèixer a mi mateixa...
Lluitar per allò que vull: you know what you want, then, go for it! Sé el que vull, i no em puc quedar a mig camí, he de lluitar i no rendir-me abans d'hora! No hi ha pitjor fracàs que aquell que no s'ha intentat per por... no permetré que em passi...
Vull tocar el cel, ni que sigui per un instant... viure plenament... no renunciis a una cosa que no et pots treure del cap ni un sol dia...

Friday, September 4, 2009

... i valores

assegut a la taula d'un cafè, una càlida tarda, pensant, valorant, reflexionant... Mires al teu voltant i només veus la gent anònima que et rodeja, que va i ve, sense immutar-se, indeferent... cadascú a la seva sense interferir amb la vida dels altres, vivint la seva pròpia vida. Llavors valores la teva pròpia situació personal i t'adones que, com en moltes altres coses, la gent entra i surt de la teva vida, com aquell que no vol la cosa, en silenci, i res és etern.
I així és la vida. S'ha de saber viure i gaudir el moment, sense obsessionar-se pel futur ni atordir-se pel passat, simplement vivint el present. Aquest instant és únic: aprofitem-lo!

Thursday, July 23, 2009

Missing Harvard...

Ara fa un any estava en un altre món, era el principi d'un somni fet realitat, somniava desperta. Mai havia viscut una experiència similar. Estava a Harvard! La universitat de les "pelis" que diu la gent, un lloc entre el regne dels somnis i la realitat.
No podia pujar gaire a la lluna. Les classes eren molt intenses des del primer dia! S'havia d'aprofitar cada moment allà! Recordo una anècdota del primer dia... vaig haver de passar la nit en blanc!!! Havíem de fer una pràctica per al dia següent però jo no m'imaginava que fos tan extensa!!! i quan me'n vaig voler adonar nit en blanc.
Vaig fer grans amistats i potser el més important em vaig retrobar amb mi mateixa! Aquell temps allà em va anar molt bé. Vaig aconseguir desconnectar de tot i tornar renovada.
Ara, un any després, els records segueixen vius com el primer dia. Sembla mentida que el somni es fes realitat, ni que fos per uns dies... Tan de bo hi pugués tornar.
Ara mateix tot són records, records que m'acompanyaran per sempre...

Tuesday, July 14, 2009

Penso...

Penso i sé que penso massa. Penso coses que no hauria de pensar, que de vegades em fan sentir malament. Penso que em falta alguna cosa i no sé realment què és... penso que hi ha un buit força gran que no sé com omplir... penso que tot canvia al meu voltant i que cada dia te n'adones més de les coses... Penso que l'estiu no hauria d'existir... que desperta massa sentiments adormits. Penso que arriba un punt que passes inadvertit i que a ningú li importa el que fas o deixes de fer... Penso que poc a poc ets invisible...

Sunday, July 12, 2009

End of an Era

Fa uns dies vam tenir la festa de la graduació, on vaig tenir l'honor de fer el discurs final. Fins aquell dia no vaig assimilar que la carrera s'havia acabat i s'havia acabat per sempre. Això sona molt dramàtic però és així. Aquest juliol no m'he de preocupar per quines assignatures matricular o no, ni per quins professors tindré, o de llegir-me els llibres pel proper curs... tot això s'ha acabat. Et queda un descans, sí, però com deia Myself tens una gran contradicció de sentiments. Sembla que tinc una mica clar el que faré el curs que ve. He fet cas dels savis consells de vells savis... i em prendré un sabàtic. Me n'aniré a Bèlgica durant un any i després ja escolliré que faré. De moment, això és la única cosa clara i tampoc m'hi veig però ja serà.
Després d'aquest any, queda molt de temps per decidir i capficar-se no serveix per res, perquè les situacions canvien.
Ara, mentrestant a gaudir de l'estiu i d'unes vacances que no tenia des de feia 5 anys! Bon estiu a tots!

Saturday, June 6, 2009

quan arriba el final...

T'ho diuen però no t'ho creus. Això s'acaba... últims dies de carrera... però tu segueixes amb la mateixa obstinació, estudiant i estudiant perquè et queda un examen. I te n'oblides que el món existeix... només penses en l'examen... que serà l'últim però et fa por el fracàs...

I arriba el dia... portes dues setmanes recitant el mateix tenint somnis estranys i et fa por quedar-te en blanc. Acabes l'examen... aquella mateixa tarda sabràs el resultat...

I com tot arriba!!! sóc llicenciada??? com n'és d'estrany dir això... he acabat??!!!
Estic molt satisfeta!!! L'esforç ha tingut recompensa...
I sí, ja he acabat la carrera però ara mateix no m'ho crec...

Sunday, May 31, 2009

PERMANÈEEEENCIAAA!!!

Ho hem aconseguit... hem patit i molt!!! La tarda ha anat... Havia d'estudiar i m'he pssat la tarda a la biblioteca! a les 7 la concentració se n'ha anat però sabia que havia d'aguantar fins les 8, hora de tancar... havia d'aprofitar el temps i total la permanència es jugava a la 2a part. M'han vingut a buscar a les 8 en punt i la primera pregunta meva ha sigut: Osasuna???? En aquests moments és l'Sporting qui està a 2a! està empatant a un... però l'Sporting perd.
Queden 45 minuts per davant i l'atac de nervis comença ser evident. Mentre pujava per l'ascensor l'Sporting ha marcat... tornàvem a estar en descens: NOOOOOOOO!!! no pot ser!!!
Estic dels nervis... el Madrid juga amb 10, sí i què? l'Osasuna està a 2a!!!
De sobte es produeix el miracle: Juanfran min 60!!! El gol de la permanènciaaa!!! Ja no importava què fessin els altres... ens quedàvem a primera!!!
S'havia de mantenir el resultat... i quedaven 30 minuts pel final!!
Moltes ocasions per marcar un tercer i ampliar la diferència... el Madrid atacava, l'Osasuna fallava... els meus nervis anaven en augment...
Un altre expulsat al Madrid... tots els partits s'acaben... tots menys l'Osasuna-Madrid per què no pita el final??? ens agafarà alguna cosa a tots!!
FINAL, FINAAAAL!!! Permanènciaaaa!!!
Hem patit però ho hem aconseguit!!!
AUPA OSASUNAAAAAAAA!!!!

Sunday, May 24, 2009

It's so hot today...

estàs apunt d'arribar al final, però sembla que no pots! el veus allà, brillant, mirant-te, esperant-te però estàs massa cansat per estirar la mà i agafar-lo! Només penses una cosa: Vacances! on són? i saps que als dos dies trobaràs a faltar els dies d'estrés, perquè és així, perquè saps que després d'aquests dies hauràs de prendre certes decisions i no saps cap on tirar... perquè et sents perdut... evitem que el moment arribi? és simplement excés de cansament?

Saturday, May 23, 2009

Descans???

Ahir la meva última classe de la carrera... alegria o pena?? melancolia??
Avui he fet un examen que em tenia certament engoixada... no ha anat tan malament com pensava però... trigaré en saber els resultats...
I què he fet? avui per primer cop en molt temps m'he sentit lliure! he anat al mig de la muntanya a passejar, a agafar aire.... la muntanya i jo i jo i la muntanya! ningú més: llibertaaaaat!!
Ho necessitava!!
i després a casa a veure el futbol!!! i hauré de patir una setmana més per veure el meu equip salvat, però una victòria ens donarà l'ansiada permanència... la necessitem!!!
I ara final del dia, i d'escriure un seguit de coses inconnexes, per fi a descansar!!! saber que demà no tocarà el despertador a les 7!! que em puc relaxar (només una mica!!) que ve la recta final!!
Salut a tots!!!

Tuesday, May 19, 2009

Tot té un final...

Molts cops he pensat que una carrera universitària és ben bé una carrera de fons. Al principi comences corrent més i més però arriba un punt que estàs esgotat.
Avui he fet el penúltim examen de la carrera. Cada cop queda menys per l'esperat final... Sembla que no arribarà, però cada cop està més a prop. El proper dia 5 de juny tinc el darrer examen... A partir de la setmana següent es podrà dir que seré llicenciada.
Per a què serveix la universitat? per una banda et forma acadèmicament, però per l'altra, creixes com a persona? crec que sí, però de moltes maneres. A la universitat es descobreixen moltes coses, et retrobes amb tu mateix, però també has de fer front a aspectes més durs de la vida. Les amistats són més intenses que mai, les decepcions ja no són un joc de nens. El "ara ja no et faig amiga" no és la baralla del pati de l'escola, té conseqüències i deixa marca al nostre cor.
Per a mi la universitat ha sigut el millor temps de la meva vida. Perquè sí, m'he endut moltes decepcions però he desobert l'autèntic valor de l'amistat, he desobert el què m'agrada i el què no, m'he format intel·lectualment i a més he crescut com a persona.
Crec que ha sigut un sacrifici recompensat...

Sunday, April 19, 2009

Pensaments...

Penses, penses i penses i arribes a la següent conclusió: de què depèn la felicitat? el treball? els diners? els amics? la família? o pot ser l'equilibri... i com es troba l'equilibri? Alguns diuen que és el Ying Yang. Els aborígens diuen que no es tracta de suprimir el dolent sinó que era qüestió de compensar-lo amb coses bones... Si no hi ha equilibri som incomplets... Això som... éssers incomplets? en cerca constant de perfecció? existeix la perfecció? si som éssers imperfectes podem copsar-la?
"Busca tu equilibrio y serás feliz"

Monday, April 13, 2009

Canvis...

De vegades necessites un canvi... el teu cos t'ho demana, ho necessita. Cal trencar amb el passat? sí, molts cops és necessari per poder començar de nou. Ja ho diu la cançó "mai no és massa tard per tornar a començar" i això és el que s'ha de fer. potser vindran temps millors, potser el millor temps és l'actual però simplement s'ha de mirar des d'una altra perspectiva... Potser la felicitat és a dintre nostre i no hi ha un lloc i un moment sino els sentiments interns, el que sents en un moment donat... i jo el que sento són ganes de canvi... canvis propers... yet to come

Cada dia aprens alguna cosa...

Perquè en aquesta vida no hi ha cap dia perdut, perquè fins i tot el dia més perdut ens deixa alguna cosa, que ens fa aprendre, que ens fa ésser més persones. Perquè els pensaments negatius no haurien d'existir, tot és qüestió de saber-s'ho emprendre...
No hi ha dia més perdut que aquell que s'ha deixat perdre...
Tot depèn de tu en aquesta vida...

Sunday, April 5, 2009

Il Divo

The story began almost 2.5 years ago. I was really sick that day, because I had just had surgery but I discovered the best music group in the world. I could hear some strange music being played, and for a moment I thought I was in Heaven... Who's playing? It's Il Divo a new music band, they said. I forgot the name of the band group and I thought I would never listen to that great music again. However, one day I remembered the name and I started listening to them.
It was the best music I had never heard of. It made me think about so many aspects in my life...
At that time, they released their album 'Siempre' with the saddest songs you can imagine... I would have liked to see them live then, but it was not possible.
My dream came true two days ago when I could go to their concert in Barcelona. It was called "An Evening with Il Divo" and it was one of the best events in my life! I almost break into tears when I could listen to "Without You" live. It happens to be the first song I heard, and one of my facourite songs. La Promessa, in Italian, was great not to mention "Notte di Luce". They gifted us with two extra songs "Un sueño imposible". My impossible dream was to see them, for a long time, but now it is a dream come true :)
I will never forget April 3rd, 2009

Sunday, March 29, 2009

I can tell you there can't always be...

a happy ending to every tale... Because since we are born we learn about fairy tales and those short stories that usually have a happy ending. They show life as something beautiful, where good people may have trouble but in the end they find their way through. But where's the nice prince in real life? why do we dream about a perfect love that does not exist? does it make us happier? In a way, we need from love and we think happiness lies in there, but does it? Where is happiness, then? Can you be happy without love? can love make you the unhappiest person on earth? Life is more complex than we deny.... but from my experience I can only tell you there's no happy ending to every tale

Saturday, March 21, 2009

Don't let tomorrow erase the present

When I was younger I thought, I'd love to be 20, cause I'd have no problems at all. Now, too many concerns are in my head... is there a time when humankind reaches happiness?? Is happiness a goal? or just the way?? We may be obsessed in looking for it, but it should find us. We should take advantage of every single moment, which will be no more, we should be happy TODAY!! we shouldn't allow the future blur our present... The present is here, the future is uncertain... enjoy your day: CARPE DIEM

Saturday, March 7, 2009

Is there a reason?

Is there a reasons to do things? I did not write any single line in my blog during the last weeks because I did not feel like it. Honestly, I did not feel like doing anything and I don't know why. Probably the reason was that we are always looking for a reason... We don't let our mind think freely but we always look for some reason to act in a certain way. I think that there is no reason to do what you want but just your free will to do it. You don't need to justify yourself for every decision you take because life is not so complex... just do what you believe to be good and forget about pre-established rules... you'll be happier and even more productive

Friday, February 13, 2009

Something I cannot read now...

Because sometimes you don't now why, but you don't understand what's going on... You're exhausted, you just need some rest, but rest is not enough. Then, what do you need? what do you want? you say you want to fly away, because you're constantly longing for freedom. What's freedom? Will you be happy if you are free? and what do you need to be happy? Is it just that life's too complex? is life a matter of enjoying or just mere survival? Soetimes things are going on but we cannot read them...

Saturday, February 7, 2009

there's more than meets the eye

Sometimes you see things but you are not able to read them, this is because in real life there's more than meets the eye. Feelings are untold, unexpressed but still they are there. You are the only one able to read them, understand them... ambiguity is always present in our life. Trust your intuitions, act accordingly...

Sunday, January 11, 2009

Decisions...

Penses i penses... dones tombs al mateix intentant trobar la resposta adequada que mai sembla arribar. I segueixes capficat, esperant un senyal diví que et digui aquest és el camí correcte. Però això no existeix. Ets tu qui ha de prendre les decisions perquè ningú ho pot fer per tu. Només tu pots donar el pas definitiu, perquè ningú més sap el què realment vols. Quin és el camí correcte? què seria de la nostra vida si no fos per aquests interrogants?? Fes el que creguis, el que et dicta el teu interior. En el fons, saps la resposta!

Sunday, January 4, 2009

What a New Year brings to us

I started the year, in the same way that I finished it, but in high spirits. I feel changes are coming, do I have to accept them? Can I do something to make them different? should I? I am thinking, and the more I think, the more confused I am. Where should I go? what should I do? I know the answer, I know what I want. Now, I just need to go for it! It won't be easy, it is not meant to be... The new year has brought me new ideas and new plans. I feel fulfilled now... and changes knock on the door.
Happy New Year to you all...