Tuesday, May 19, 2009

Tot té un final...

Molts cops he pensat que una carrera universitària és ben bé una carrera de fons. Al principi comences corrent més i més però arriba un punt que estàs esgotat.
Avui he fet el penúltim examen de la carrera. Cada cop queda menys per l'esperat final... Sembla que no arribarà, però cada cop està més a prop. El proper dia 5 de juny tinc el darrer examen... A partir de la setmana següent es podrà dir que seré llicenciada.
Per a què serveix la universitat? per una banda et forma acadèmicament, però per l'altra, creixes com a persona? crec que sí, però de moltes maneres. A la universitat es descobreixen moltes coses, et retrobes amb tu mateix, però també has de fer front a aspectes més durs de la vida. Les amistats són més intenses que mai, les decepcions ja no són un joc de nens. El "ara ja no et faig amiga" no és la baralla del pati de l'escola, té conseqüències i deixa marca al nostre cor.
Per a mi la universitat ha sigut el millor temps de la meva vida. Perquè sí, m'he endut moltes decepcions però he desobert l'autèntic valor de l'amistat, he desobert el què m'agrada i el què no, m'he format intel·lectualment i a més he crescut com a persona.
Crec que ha sigut un sacrifici recompensat...

3 comments:

myself said...

Justament l'altre dia escoltava un programa de ràdio on deien que la vida era una carrera de fons i crec que tenien raó.
«El "ara ja no et faig amiga" no és la baralla del pati de l'escola, té conseqüències i deixa marca al nostre cor.» Quanta raó.
Ànims que ja queda poc. Espero que et vagi molt bé l'última embranzida.

Wayfarer said...

Dolces i recomfortants paraules les teves, com sempre.... moltes gràcies!

instints said...

Doncs sí!! i saps què és lo bonic al final? que al cap dels anys et puguis anar retrobant amb aquells que t'han marcat, i sempre podràs dir que són de la teva època universitària, no sé, és com genial no?