tag:blogger.com,1999:blog-82013667189095909322024-02-20T23:13:14.751+01:00The unspoken words of my heartunsaid words are usually the most important ones, they remain silent forever more but they do not disappear, they are hidden in our heart... sometimes, this heart needs to speak and those unspoken words come to existence...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.comBlogger47125tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-73321944887502799072022-09-25T16:37:00.002+02:002022-09-25T16:37:17.444+02:00Importància relativa?<p> Han passat anys i panys des de l'última publicació al blog que es podria dir que està aturat des de 2010! al 2012 hi va haver un petit repunt i al 2020.. bé... iniciàvem un confinament i una època molt complexa, surrealista... i tot allò que ha passat en aquests dos anys de pandèmia que ens ha canviat per sempre, no només a mi sinó a la societat tal i com la coneixíem. </p><p>L'únic que s'aconsegueix amb el pas dels anys és posar tots els pensaments en perspectiva i veure que realment tot té una importància relativa! Que els maldecaps del 2009 potser no eren per tant... o potser sí.</p><p>En aquell moment em menjava el món, tot i no adonar-me'n, tot i fer publicacions inconnexes en anglès claríssimament inspirades per la literatura anglesa que m'acompanyava a diari... Però no es pot dir que m'anés malament. Vaig aconseguir el premi extraordinari de final d'estudis, el millor expedient de filologia anglesa, amb una mitjana d'excel·lent. Em vaig presentar a unes beques a nivell d'Espanya on només n'hi havia 10 i no només vaig ser finalista sinó que en vaig guanyar una. Després d'això vaig aconseguir l'admissió a una prestigiosa universitat dels EUA amb una "full tuition award" i per raons vàries vaig decidir renunciar. I per què? vist en més de 10 anys de perspectiva no me'n penedeixo perquè ara veig el que realment importa, perquè tota la resta és relatiu.</p><p>Crec que pot estar bé recuperar el blog perquè sinó com dic sempre 50 papers aquí i allà que s'acaben perdent i molts pensaments que mai veuran la llum... a veure si és cert i 12 anys després aquest blog torna a recollir "the unspoken words of my heart!.</p>Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-79482257219860216372020-04-24T23:11:00.001+02:002020-04-24T23:11:14.340+02:008 years beforeI should say 8 years later, but actually I came back to my personal thoughts because the past is not what it seems... I'd say I'm still the same. When I look back I see I'm still the same but where is my motivation? 8 years later and I haven't found what I was looking for... Where have all the feelings gone..?<br />
I used to be happy with a CD player and a computer to write.Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-40607552077700822272012-01-10T15:21:00.003+01:002012-01-10T15:23:29.101+01:00The one that got away....Aquell que va marxar... història d'amor sobre dos adolescents enamorats amb final tràgic... en un altra vida, jo hauria estat la teva xicota... En una altra vida, qui sap què hauria passat? ens hauríem creuat amb les mateixes persones? hauríem sigut més feliços? si hi hagués l'opció d'escollir canviaríem? Per sort o per desgràcia no hi ha opcions. Us deixo amb aquesta cançó que m'ha impactat.<br /><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ahha3Cqe_fk">http://www.youtube.com/watch?v=Ahha3Cqe_fk</a>Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-63500716448987811712012-01-09T17:16:00.002+01:002012-01-09T17:20:39.228+01:00The Winter PalaceFa més d'un any que no escric i la veritat, no tinc vergonya, ho he anat deixant per unes coses o per altres, he anat escrivint en fulls que s'han perdut... i al final he oblidat el meu bloc.<br />Han passat moltes coses, em pregunto què hauria passat si hagués fet el que havia d'haver fet quan vaig escriure per últim cop en aquest bloc. Era agost de 201o i a mi m'esperava la beca Fulbright als EUA, per cursar estudis de postgrau. Per vàries raons la vaig deixar estar i ara un any després em trobo aquí... amb una situació familiar més que complexa... volia evitar fer patir els que estimo... i no sempre és possible. És tan dur veure que algú a qui estimes moltissim no et reconeix, els remordiments se'm mengen de vegades i se'm menjarien més si hagués marxat. Però no hauria evitat el que ha passat, i és molt dur, massa...<br />Us deixo amb un poema de Larkin, the Winter Palace, amb el que em sento identificada:<br />The Winter Palace Most people know more as they get older: I give all that the cold shoulder. I spent my second quarter-century... Losing what I had learnt at university And refusing to take in what had happened since. Now I know none of the names in the public prints, And am starting to give offence by forgetting faces And swearing I’ve never been in certain places. It will be worth it, if in the end I manage To blank out whatever it is that is doing the damage. Then there will be nothing I know My mind will fold into itself, like fields, like snow. — Philip Larkin (1922 - 85)Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-64492185139324695112010-08-13T15:32:00.002+02:002010-08-13T15:34:33.096+02:00Recordant...Avui fa 10 anys que una persona ens va deixar... Miro enrere i penso en tot el que jo he fet en 10 anys, el que era i el que sóc. I ara estic a punt de donar un gran gir a la meva vida, tenint tot el que sempre havia desitjat, i a vegades em sento que no ho sé agrair. Hauria de saber gaudir dels regals que se m'han brindat... Altres no van tenir l'oportunitat, ni aquesta sort... Sempre et recordarem...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-4098430926172016022010-06-18T14:42:00.002+02:002010-06-18T14:49:07.336+02:00Remordiments, pensaments....(Als meus dos taures estimats)<br />T'enfades per una tonteria i penses que tens raó... perds el control i no penses en els sentiments d'un altre. Només vols mostrar que tens raó i t'és igual que l'altre se senti ferit, tu segueixes en la teva càrrega, implacable i l'altre no sap com reaccionar, acaba en llàgrimes i en l'autoestima per terra. T'ha satisfet? Després veus que la reacció ha estat desmesurada i que hi ha algú que ha patit pel que acabes de fer, ho vols arreglar però no pots i la desesperació s'apodera de tu. No way back... saps que no pots tornar enrere, ja està fet, no hi ha remei. Comences a cridar i a picar-te el cap contra la paret i just llavors despertes. Buf! quin mal son, però què real!! Tens la necessitat de dir t'estimo i ho dius... vas a buscar aquells que t'importen i els abraces dolçament. Llavors penses en el darrer cop que t'has enfadat i el somriure d'aquella cara amiga sempre disposada a perdonar-te. Et sents fatal i promets controlar-te en un futur... hi ha persones que t'importen massa i no val la pena fer-los mal per coses que si hi reflexionessim un moment veuríem que són tonteries...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-68321919280860662662010-04-15T00:51:00.000+02:002010-04-15T00:52:02.346+02:00camí a l'infinit...El cap et va a mil entre el que és i el que pot ser, el que voldries o el que imagines… et vols perdre per la immensitat de l’univers, vols anar més enllà, contemplar la bellesa de la naturalesa a un lloc on mai has estat, però saps que és preciós perquè ho intueixes... Mires el somriure còmplice d’una cara amiga i mentre et quedes fixada mirant-lo et diu per mi endavant, arribarem junts allí on ens porti la imaginació, sense pressa, fermament, junts. L’agafes fort de la mà i comences el viatge al més profund de l’univers, et fa por el desconegut però a la vegada, l’emoció s’apodera de tu. I entre nervis i abraçades la veu amiga et diu, no tinguis por, junts fins al final. En aquell moment t’agafa ben fort, et sents protegida i més unida a ell que mai. De sobte, et quedes sense paraules i veus que el llenguatge no és capaç de descriure la meravella que has contemplat…Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-2606308376841061682010-03-06T15:32:00.002+01:002010-03-06T15:37:04.211+01:00i mentre puges als núvols acaricies el cel per un instant...últimament no he escrit gaire, però hi ha una sèrie d'escrits perduts en aquell calaix de vegades oblidat...<br />diuen que les coses bones es fan esperar... i es per això que potser quan arriben es valoren més... Ja vaig comentar en una ocasió que de vegades ens concentrem massa en l'objectiu i no assaborim les delícies que ens trobem pel camí, i crec que és només quan aprenem a gaudir dels moments que podem realment degustar la victòria...<br />En ple temps de canvi no queda sino gaudir de cada instant que em brinda la vida i no pensar només en aconseguir objectius, perquè un cop els tens què et queda? Hi ha petits detalls que fan que tot tingui sentit i és llavors quan enmig dels núvols pots acariciar el cel per un instant...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-87383731386792322722009-12-27T01:02:00.002+01:002009-12-27T01:04:23.117+01:00i quan es troba el sentit...i són aquestes petites alegries, les que fan que la vida tingui sentit... quan, esgotada, reculls el fruit tan esperat i t'adones que l'esforç ha valgut la pena...<br />Et sents feliç i no ho vols canviar per res... t'ha costat molt aconseguir-ho i ara no estàs disposada a deixar-ho perdre... no encara...<br />tot just has començat a assaborir el fruit de l'arbre prohibit... i t'ha agradat...<br />BON NADAL!Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-17360444423792044972009-11-27T14:10:00.003+01:002009-11-27T14:17:03.311+01:00enjoy the process, dare to feelDe vegades ens concentrem massa en arribar a l'objectiu, i no ens parem pel camí per veure que el procés d'arribada a aquest moment tan ansiat és tan bonic com el moment final en sí. Volem molt una cosa però quan per fi l'aconseguim s'ha acabat l'emoció, no valdria la pena recrear-se pel camí i així fer durar la intensitat de les coses i a la vegada ser més conscients del que anem a viure? Quan ho fem veiem que val la pena observar el que tenim al voltant, relaxar-nos i gaudir perquè cada instant és únic... Enjoy the process, dare to feel...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-50021766601879415042009-11-16T18:43:00.000+01:002009-11-16T18:44:34.945+01:00A woman needs a room on her own if she is to...Paraules de la sabia Virginia Woolf al seu assaig “A Room on One’s Own” on assegura que les dones necessiten un espai per elles soles en algun moment de la seva vida, poder estar sense ningú més, per descobrir-se realment, aquest moment de glòria ha de ser al migdia, perquè l’essència interior pugui realment brillar per sí mateixa i la recerca interior tingui el seu fruit.<br />Perquè és només quan s’està sol, que es pot començar a obrir la ment, a alliberar allò que ens oprimeix i sentir-nos lliures ni que sigui per un instant. Aquesta neteja interior ha de ser a tots els nivells, per això després de la ment vénen els sentits, que poc a poc es van abandonant a aquesta pau que els envolta i ja per últim els sentiments es comencen a manifestar, i aconsegueixes mostrar-te tal com ets realment. Sense cap pressa, has arribat a la part més ben guardada del teu interior i saps que ningú et pot conèixer més que tu mateixa, sense màscara, not anybody but oneself.<br />Comences a valorar com n’és d’important el “Nosce te Ipsum” dels clàssics, ser capaç de posar la ment en blanc i meditar, sense límits, sense pors, simplement deixant que els pensaments flueixin lliures i les emocions es despertin. Sents com una metamorfosi que et sorprèn i ve acompanyada d’una gran pau interior, et comences a sentir realitzada. Has trobat el punt d’equilibri que et faltava entre tu i l’univers, sents l’harmonia interior i un benestar suprem, veus com n’és de meravellosa l’espècie humana i et sents al cel per un instant.<br />T’adones de la raó que tenia la Woolf amb aquest escrit i veus que quan aconsegueixes obrir la ment, la vida et resulta més fàcil.Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-45420916989185166652009-09-23T15:26:00.001+02:002009-09-23T15:29:31.397+02:00Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy (Beethoven)Escoltant música em vénen a la ment, moments diversos, cada instant de la meva vida correspon a una cançó, en un disc infinit que cada cop està més i més ple... La música em fa sentir més que res al món, em fa sentir lliure, no puc viure sense ella, sempre m'acompanya a tot arreu... Sé que mai estaré sola, la música serà per sempre amb mi i com deia el gran Ludwing Van Beethoven "Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy".Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-10871536762248328992009-09-23T00:28:00.002+02:002009-09-23T00:30:56.028+02:00com qui no vol la cosatot comença a poc a poc... la vida i tots els seus aspectes. Comencem amb un petit pas, amb paraules monosil·làbiques, repetint ma-ma o ta-ta per referir-nos al nostre voltant, intentem caminar i caiem, però ens aixequem i poc a poc ens anem sorprenent del món que ens envolta i n'anem formant part. Diuen que un adult és aquell que ha deixat de sorprendre's pel món, i ja no té il·lusió per les coses... Espero ser una mica com Peter Pan... no vull créixer, no vull deixar d'il·lusionar-me pel món que m'envolta...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-84060093237376046472009-09-21T00:09:00.002+02:002009-09-21T00:15:29.426+02:00I have a dream...Tinc un somni, un somni molt especial. Aquest somni no entén de fronteres ni de diferències entre persones, aquest somni no entén de lligams... i sé que algun dia, l'aconseguiré<br />Voldria ser ciutadana del món, he après que no hi ha millor regal que la llibertat, i ara mateix és el regal més valuós per mi: vitajar pel món, conèixer altres cultures per arribar-me a conèixer a mi mateixa...<br />Lluitar per allò que vull: you know what you want, then, go for it! Sé el que vull, i no em puc quedar a mig camí, he de lluitar i no rendir-me abans d'hora! No hi ha pitjor fracàs que aquell que no s'ha intentat per por... no permetré que em passi... <br />Vull tocar el cel, ni que sigui per un instant... viure plenament... no renunciis a una cosa que no et pots treure del cap ni un sol dia...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-74301317032187698702009-09-04T22:17:00.003+02:002009-09-04T22:21:02.835+02:00... i valoresassegut a la taula d'un cafè, una càlida tarda, pensant, valorant, reflexionant... Mires al teu voltant i només veus la gent anònima que et rodeja, que va i ve, sense immutar-se, indeferent... cadascú a la seva sense interferir amb la vida dels altres, vivint la seva pròpia vida. Llavors valores la teva pròpia situació personal i t'adones que, com en moltes altres coses, la gent entra i surt de la teva vida, com aquell que no vol la cosa, en silenci, i res és etern.<br />I així és la vida. S'ha de saber viure i gaudir el moment, sense obsessionar-se pel futur ni atordir-se pel passat, simplement vivint el present. Aquest instant és únic: aprofitem-lo!Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-59110524585780598682009-07-23T19:10:00.002+02:002009-07-23T19:16:22.079+02:00Missing Harvard...Ara fa un any estava en un altre món, era el principi d'un somni fet realitat, somniava desperta. Mai havia viscut una experiència similar. Estava a Harvard! La universitat de les "pelis" que diu la gent, un lloc entre el regne dels somnis i la realitat.<br />No podia pujar gaire a la lluna. Les classes eren molt intenses des del primer dia! S'havia d'aprofitar cada moment allà! Recordo una anècdota del primer dia... vaig haver de passar la nit en blanc!!! Havíem de fer una pràctica per al dia següent però jo no m'imaginava que fos tan extensa!!! i quan me'n vaig voler adonar nit en blanc.<br />Vaig fer grans amistats i potser el més important em vaig retrobar amb mi mateixa! Aquell temps allà em va anar molt bé. Vaig aconseguir desconnectar de tot i tornar renovada.<br />Ara, un any després, els records segueixen vius com el primer dia. Sembla mentida que el somni es fes realitat, ni que fos per uns dies... Tan de bo hi pugués tornar.<br />Ara mateix tot són records, records que m'acompanyaran per sempre...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-4007766813491786102009-07-14T13:55:00.003+02:002009-07-14T13:58:03.781+02:00Penso...Penso i sé que penso massa. Penso coses que no hauria de pensar, que de vegades em fan sentir malament. Penso que em falta alguna cosa i no sé realment què és... penso que hi ha un buit força gran que no sé com omplir... penso que tot canvia al meu voltant i que cada dia te n'adones més de les coses... Penso que l'estiu no hauria d'existir... que desperta massa sentiments adormits. Penso que arriba un punt que passes inadvertit i que a ningú li importa el que fas o deixes de fer... Penso que poc a poc ets invisible...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-1663668691329656702009-07-12T11:43:00.003+02:002009-07-12T11:50:51.174+02:00End of an EraFa uns dies vam tenir la festa de la graduació, on vaig tenir l'honor de fer el discurs final. Fins aquell dia no vaig assimilar que la carrera s'havia acabat i s'havia acabat per sempre. Això sona molt dramàtic però és així. Aquest juliol no m'he de preocupar per quines assignatures matricular o no, ni per quins professors tindré, o de llegir-me els llibres pel proper curs... tot això s'ha acabat. Et queda un descans, sí, però com deia Myself tens una gran contradicció de sentiments. Sembla que tinc una mica clar el que faré el curs que ve. He fet cas dels savis consells de vells savis... i em prendré un sabàtic. Me n'aniré a Bèlgica durant un any i després ja escolliré que faré. De moment, això és la única cosa clara i tampoc m'hi veig però ja serà.<br />Després d'aquest any, queda molt de temps per decidir i capficar-se no serveix per res, perquè les situacions canvien.<br />Ara, mentrestant a gaudir de l'estiu i d'unes vacances que no tenia des de feia 5 anys! Bon estiu a tots!Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-27283831590483133922009-06-06T15:35:00.003+02:002009-06-06T15:40:40.633+02:00quan arriba el final...T'ho diuen però no t'ho creus. Això s'acaba... últims dies de carrera... però tu segueixes amb la mateixa obstinació, estudiant i estudiant perquè et queda un examen. I te n'oblides que el món existeix... només penses en l'examen... que serà l'últim però et fa por el fracàs...<br /><br />I arriba el dia... portes dues setmanes recitant el mateix tenint somnis estranys i et fa por quedar-te en blanc. Acabes l'examen... aquella mateixa tarda sabràs el resultat...<br /><br />I com tot arriba!!! sóc llicenciada??? com n'és d'estrany dir això... he acabat??!!!<br />Estic molt satisfeta!!! L'esforç ha tingut recompensa...<br />I sí, ja he acabat la carrera però ara mateix no m'ho crec...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-59196057645674058962009-05-31T20:59:00.002+02:002009-05-31T21:06:11.806+02:00PERMANÈEEEENCIAAA!!!Ho hem aconseguit... hem patit i molt!!! La tarda ha anat... Havia d'estudiar i m'he pssat la tarda a la biblioteca! a les 7 la concentració se n'ha anat però sabia que havia d'aguantar fins les 8, hora de tancar... havia d'aprofitar el temps i total la permanència es jugava a la 2a part. M'han vingut a buscar a les 8 en punt i la primera pregunta meva ha sigut: Osasuna???? En aquests moments és l'Sporting qui està a 2a! està empatant a un... però l'Sporting perd.<br />Queden 45 minuts per davant i l'atac de nervis comença ser evident. Mentre pujava per l'ascensor l'Sporting ha marcat... tornàvem a estar en descens: NOOOOOOOO!!! no pot ser!!!<br />Estic dels nervis... el Madrid juga amb 10, sí i què? l'Osasuna està a 2a!!!<br />De sobte es produeix el miracle: Juanfran min 60!!! El gol de la permanènciaaa!!! Ja no importava què fessin els altres... ens quedàvem a primera!!!<br />S'havia de mantenir el resultat... i quedaven 30 minuts pel final!!<br />Moltes ocasions per marcar un tercer i ampliar la diferència... el Madrid atacava, l'Osasuna fallava... els meus nervis anaven en augment...<br />Un altre expulsat al Madrid... tots els partits s'acaben... tots menys l'Osasuna-Madrid per què no pita el final??? ens agafarà alguna cosa a tots!!<br />FINAL, FINAAAAL!!! Permanènciaaaa!!!<br />Hem patit però ho hem aconseguit!!!<br />AUPA OSASUNAAAAAAAA!!!!Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-43347556850891076402009-05-24T17:01:00.001+02:002009-05-24T17:04:26.750+02:00It's so hot today...estàs apunt d'arribar al final, però sembla que no pots! el veus allà, brillant, mirant-te, esperant-te però estàs massa cansat per estirar la mà i agafar-lo! Només penses una cosa: Vacances! on són? i saps que als dos dies trobaràs a faltar els dies d'estrés, perquè és així, perquè saps que després d'aquests dies hauràs de prendre certes decisions i no saps cap on tirar... perquè et sents perdut... evitem que el moment arribi? és simplement excés de cansament?Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-82955696557216810992009-05-23T23:33:00.003+02:002009-05-23T23:37:26.235+02:00Descans???Ahir la meva última classe de la carrera... alegria o pena?? melancolia??<br />Avui he fet un examen que em tenia certament engoixada... no ha anat tan malament com pensava però... trigaré en saber els resultats...<br />I què he fet? avui per primer cop en molt temps m'he sentit lliure! he anat al mig de la muntanya a passejar, a agafar aire.... la muntanya i jo i jo i la muntanya! ningú més: llibertaaaaat!!<br />Ho necessitava!!<br />i després a casa a veure el futbol!!! i hauré de patir una setmana més per veure el meu equip salvat, però una victòria ens donarà l'ansiada permanència... la necessitem!!!<br />I ara final del dia, i d'escriure un seguit de coses inconnexes, per fi a descansar!!! saber que demà no tocarà el despertador a les 7!! que em puc relaxar (només una mica!!) que ve la recta final!!<br />Salut a tots!!!Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-87864200969656542592009-05-19T13:36:00.003+02:002009-05-19T13:42:52.815+02:00Tot té un final...Molts cops he pensat que una carrera universitària és ben bé una carrera de fons. Al principi comences corrent més i més però arriba un punt que estàs esgotat.<br />Avui he fet el penúltim examen de la carrera. Cada cop queda menys per l'esperat final... Sembla que no arribarà, però cada cop està més a prop. El proper dia 5 de juny tinc el darrer examen... A partir de la setmana següent es podrà dir que seré llicenciada.<br />Per a què serveix la universitat? per una banda et forma acadèmicament, però per l'altra, creixes com a persona? crec que sí, però de moltes maneres. A la universitat es descobreixen moltes coses, et retrobes amb tu mateix, però també has de fer front a aspectes més durs de la vida. Les amistats són més intenses que mai, les decepcions ja no són un joc de nens. El "ara ja no et faig amiga" no és la baralla del pati de l'escola, té conseqüències i deixa marca al nostre cor.<br />Per a mi la universitat ha sigut el millor temps de la meva vida. Perquè sí, m'he endut moltes decepcions però he desobert l'autèntic valor de l'amistat, he desobert el què m'agrada i el què no, m'he format intel·lectualment i a més he crescut com a persona.<br />Crec que ha sigut un sacrifici recompensat...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-23507197402915357762009-04-19T18:52:00.002+02:002009-04-19T18:56:56.975+02:00Pensaments...Penses, penses i penses i arribes a la següent conclusió: de què depèn la felicitat? el treball? els diners? els amics? la família? o pot ser l'equilibri... i com es troba l'equilibri? Alguns diuen que és el Ying Yang. Els aborígens diuen que no es tracta de suprimir el dolent sinó que era qüestió de compensar-lo amb coses bones... Si no hi ha equilibri som incomplets... Això som... éssers incomplets? en cerca constant de perfecció? existeix la perfecció? si som éssers imperfectes podem copsar-la?<br />"Busca tu equilibrio y serás feliz"Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-4950239908001924262009-04-13T21:20:00.002+02:002009-04-13T21:23:06.431+02:00Canvis...De vegades necessites un canvi... el teu cos t'ho demana, ho necessita. Cal trencar amb el passat? sí, molts cops és necessari per poder començar de nou. Ja ho diu la cançó "mai no és massa tard per tornar a començar" i això és el que s'ha de fer. potser vindran temps millors, potser el millor temps és l'actual però simplement s'ha de mirar des d'una altra perspectiva... Potser la felicitat és a dintre nostre i no hi ha un lloc i un moment sino els sentiments interns, el que sents en un moment donat... i jo el que sento són ganes de canvi... canvis propers... yet to comeWayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.com2