Thursday, July 23, 2009

Missing Harvard...

Ara fa un any estava en un altre món, era el principi d'un somni fet realitat, somniava desperta. Mai havia viscut una experiència similar. Estava a Harvard! La universitat de les "pelis" que diu la gent, un lloc entre el regne dels somnis i la realitat.
No podia pujar gaire a la lluna. Les classes eren molt intenses des del primer dia! S'havia d'aprofitar cada moment allà! Recordo una anècdota del primer dia... vaig haver de passar la nit en blanc!!! Havíem de fer una pràctica per al dia següent però jo no m'imaginava que fos tan extensa!!! i quan me'n vaig voler adonar nit en blanc.
Vaig fer grans amistats i potser el més important em vaig retrobar amb mi mateixa! Aquell temps allà em va anar molt bé. Vaig aconseguir desconnectar de tot i tornar renovada.
Ara, un any després, els records segueixen vius com el primer dia. Sembla mentida que el somni es fes realitat, ni que fos per uns dies... Tan de bo hi pugués tornar.
Ara mateix tot són records, records que m'acompanyaran per sempre...

3 comments:

- assumpta - said...

Quan les coses ens van bé, surten com volem, etc... tendim a dir sempre: No m'ho crec!, això no em pot estar passant a mi!.

Accepta-ho plenament!, gaudeix d'aquest record ben viu encara i potser si pots... podria ser una bona escapada per aquest estiu.

Ja veig que no es gaire bona discípula de cap "mag", je,je...
jo et segueixo veient!!!

Petons, guapa!
;)

instints said...

Que te quiten lo bailao, no? mai saps si hi tornaràs,i si ho fas, hofaràs d'una manera diferent, però amb il·lusió.
No m'agradaria dibuixar els records com algo no sé, com alguna cosa que s'evadeix.. els records, sobretot es bons viuen amb nosaltres per indicar-nos l'experiència, com hem crecut, lo bé que ens ho vam passar, tot allò que vam aprendre...
Hem d'acceptar que les coses passen i res és per sempre. Ànims i petonets, seguim aquí eh?

NeoPoeta said...

Uau... que guapo! M'encantaria anar a Harvard!