Monday, November 16, 2009

A woman needs a room on her own if she is to...

Paraules de la sabia Virginia Woolf al seu assaig “A Room on One’s Own” on assegura que les dones necessiten un espai per elles soles en algun moment de la seva vida, poder estar sense ningú més, per descobrir-se realment, aquest moment de glòria ha de ser al migdia, perquè l’essència interior pugui realment brillar per sí mateixa i la recerca interior tingui el seu fruit.
Perquè és només quan s’està sol, que es pot començar a obrir la ment, a alliberar allò que ens oprimeix i sentir-nos lliures ni que sigui per un instant. Aquesta neteja interior ha de ser a tots els nivells, per això després de la ment vénen els sentits, que poc a poc es van abandonant a aquesta pau que els envolta i ja per últim els sentiments es comencen a manifestar, i aconsegueixes mostrar-te tal com ets realment. Sense cap pressa, has arribat a la part més ben guardada del teu interior i saps que ningú et pot conèixer més que tu mateixa, sense màscara, not anybody but oneself.
Comences a valorar com n’és d’important el “Nosce te Ipsum” dels clàssics, ser capaç de posar la ment en blanc i meditar, sense límits, sense pors, simplement deixant que els pensaments flueixin lliures i les emocions es despertin. Sents com una metamorfosi que et sorprèn i ve acompanyada d’una gran pau interior, et comences a sentir realitzada. Has trobat el punt d’equilibri que et faltava entre tu i l’univers, sents l’harmonia interior i un benestar suprem, veus com n’és de meravellosa l’espècie humana i et sents al cel per un instant.
T’adones de la raó que tenia la Woolf amb aquest escrit i veus que quan aconsegueixes obrir la ment, la vida et resulta més fàcil.

2 comments:

instints said...

em quedo amb l'última frase:
"quan aconsegueixes obrir la ment, la vida et resulta més fàcil". Totalment cert, ja ho veus. Petonets!!

- assumpta - said...

Potser mai he arribat a aquest nivell, però m'agrada tenir el meu propi espai vital.
M'hi trobo bé.
Gràcies per aquest apunt, tot un encert.
=)