com qui no vol la cosa

tot comença a poc a poc... la vida i tots els seus aspectes. Comencem amb un petit pas, amb paraules monosil·làbiques, repetint ma-ma o ta-ta per referir-nos al nostre voltant, intentem caminar i caiem, però ens aixequem i poc a poc ens anem sorprenent del món que ens envolta i n'anem formant part. Diuen que un adult és aquell que ha deixat de sorprendre's pel món, i ja no té il·lusió per les coses... Espero ser una mica com Peter Pan... no vull créixer, no vull deixar d'il·lusionar-me pel món que m'envolta...