Sunday, May 31, 2009

PERMANÈEEEENCIAAA!!!

Ho hem aconseguit... hem patit i molt!!! La tarda ha anat... Havia d'estudiar i m'he pssat la tarda a la biblioteca! a les 7 la concentració se n'ha anat però sabia que havia d'aguantar fins les 8, hora de tancar... havia d'aprofitar el temps i total la permanència es jugava a la 2a part. M'han vingut a buscar a les 8 en punt i la primera pregunta meva ha sigut: Osasuna???? En aquests moments és l'Sporting qui està a 2a! està empatant a un... però l'Sporting perd.
Queden 45 minuts per davant i l'atac de nervis comença ser evident. Mentre pujava per l'ascensor l'Sporting ha marcat... tornàvem a estar en descens: NOOOOOOOO!!! no pot ser!!!
Estic dels nervis... el Madrid juga amb 10, sí i què? l'Osasuna està a 2a!!!
De sobte es produeix el miracle: Juanfran min 60!!! El gol de la permanènciaaa!!! Ja no importava què fessin els altres... ens quedàvem a primera!!!
S'havia de mantenir el resultat... i quedaven 30 minuts pel final!!
Moltes ocasions per marcar un tercer i ampliar la diferència... el Madrid atacava, l'Osasuna fallava... els meus nervis anaven en augment...
Un altre expulsat al Madrid... tots els partits s'acaben... tots menys l'Osasuna-Madrid per què no pita el final??? ens agafarà alguna cosa a tots!!
FINAL, FINAAAAL!!! Permanènciaaaa!!!
Hem patit però ho hem aconseguit!!!
AUPA OSASUNAAAAAAAA!!!!

Sunday, May 24, 2009

It's so hot today...

estàs apunt d'arribar al final, però sembla que no pots! el veus allà, brillant, mirant-te, esperant-te però estàs massa cansat per estirar la mà i agafar-lo! Només penses una cosa: Vacances! on són? i saps que als dos dies trobaràs a faltar els dies d'estrés, perquè és així, perquè saps que després d'aquests dies hauràs de prendre certes decisions i no saps cap on tirar... perquè et sents perdut... evitem que el moment arribi? és simplement excés de cansament?

Saturday, May 23, 2009

Descans???

Ahir la meva última classe de la carrera... alegria o pena?? melancolia??
Avui he fet un examen que em tenia certament engoixada... no ha anat tan malament com pensava però... trigaré en saber els resultats...
I què he fet? avui per primer cop en molt temps m'he sentit lliure! he anat al mig de la muntanya a passejar, a agafar aire.... la muntanya i jo i jo i la muntanya! ningú més: llibertaaaaat!!
Ho necessitava!!
i després a casa a veure el futbol!!! i hauré de patir una setmana més per veure el meu equip salvat, però una victòria ens donarà l'ansiada permanència... la necessitem!!!
I ara final del dia, i d'escriure un seguit de coses inconnexes, per fi a descansar!!! saber que demà no tocarà el despertador a les 7!! que em puc relaxar (només una mica!!) que ve la recta final!!
Salut a tots!!!

Tuesday, May 19, 2009

Tot té un final...

Molts cops he pensat que una carrera universitària és ben bé una carrera de fons. Al principi comences corrent més i més però arriba un punt que estàs esgotat.
Avui he fet el penúltim examen de la carrera. Cada cop queda menys per l'esperat final... Sembla que no arribarà, però cada cop està més a prop. El proper dia 5 de juny tinc el darrer examen... A partir de la setmana següent es podrà dir que seré llicenciada.
Per a què serveix la universitat? per una banda et forma acadèmicament, però per l'altra, creixes com a persona? crec que sí, però de moltes maneres. A la universitat es descobreixen moltes coses, et retrobes amb tu mateix, però també has de fer front a aspectes més durs de la vida. Les amistats són més intenses que mai, les decepcions ja no són un joc de nens. El "ara ja no et faig amiga" no és la baralla del pati de l'escola, té conseqüències i deixa marca al nostre cor.
Per a mi la universitat ha sigut el millor temps de la meva vida. Perquè sí, m'he endut moltes decepcions però he desobert l'autèntic valor de l'amistat, he desobert el què m'agrada i el què no, m'he format intel·lectualment i a més he crescut com a persona.
Crec que ha sigut un sacrifici recompensat...