Han passat anys i panys des de l'última publicació al blog que es podria dir que està aturat des de 2010! al 2012 hi va haver un petit repunt i al 2020.. bé... iniciàvem un confinament i una època molt complexa, surrealista... i tot allò que ha passat en aquests dos anys de pandèmia que ens ha canviat per sempre, no només a mi sinó a la societat tal i com la coneixíem.
L'únic que s'aconsegueix amb el pas dels anys és posar tots els pensaments en perspectiva i veure que realment tot té una importància relativa! Que els maldecaps del 2009 potser no eren per tant... o potser sí.
En aquell moment em menjava el món, tot i no adonar-me'n, tot i fer publicacions inconnexes en anglès claríssimament inspirades per la literatura anglesa que m'acompanyava a diari... Però no es pot dir que m'anés malament. Vaig aconseguir el premi extraordinari de final d'estudis, el millor expedient de filologia anglesa, amb una mitjana d'excel·lent. Em vaig presentar a unes beques a nivell d'Espanya on només n'hi havia 10 i no només vaig ser finalista sinó que en vaig guanyar una. Després d'això vaig aconseguir l'admissió a una prestigiosa universitat dels EUA amb una "full tuition award" i per raons vàries vaig decidir renunciar. I per què? vist en més de 10 anys de perspectiva no me'n penedeixo perquè ara veig el que realment importa, perquè tota la resta és relatiu.
Crec que pot estar bé recuperar el blog perquè sinó com dic sempre 50 papers aquí i allà que s'acaben perdent i molts pensaments que mai veuran la llum... a veure si és cert i 12 anys després aquest blog torna a recollir "the unspoken words of my heart!.
