Thursday, July 23, 2009

Missing Harvard...

Ara fa un any estava en un altre món, era el principi d'un somni fet realitat, somniava desperta. Mai havia viscut una experiència similar. Estava a Harvard! La universitat de les "pelis" que diu la gent, un lloc entre el regne dels somnis i la realitat.
No podia pujar gaire a la lluna. Les classes eren molt intenses des del primer dia! S'havia d'aprofitar cada moment allà! Recordo una anècdota del primer dia... vaig haver de passar la nit en blanc!!! Havíem de fer una pràctica per al dia següent però jo no m'imaginava que fos tan extensa!!! i quan me'n vaig voler adonar nit en blanc.
Vaig fer grans amistats i potser el més important em vaig retrobar amb mi mateixa! Aquell temps allà em va anar molt bé. Vaig aconseguir desconnectar de tot i tornar renovada.
Ara, un any després, els records segueixen vius com el primer dia. Sembla mentida que el somni es fes realitat, ni que fos per uns dies... Tan de bo hi pugués tornar.
Ara mateix tot són records, records que m'acompanyaran per sempre...

Tuesday, July 14, 2009

Penso...

Penso i sé que penso massa. Penso coses que no hauria de pensar, que de vegades em fan sentir malament. Penso que em falta alguna cosa i no sé realment què és... penso que hi ha un buit força gran que no sé com omplir... penso que tot canvia al meu voltant i que cada dia te n'adones més de les coses... Penso que l'estiu no hauria d'existir... que desperta massa sentiments adormits. Penso que arriba un punt que passes inadvertit i que a ningú li importa el que fas o deixes de fer... Penso que poc a poc ets invisible...

Sunday, July 12, 2009

End of an Era

Fa uns dies vam tenir la festa de la graduació, on vaig tenir l'honor de fer el discurs final. Fins aquell dia no vaig assimilar que la carrera s'havia acabat i s'havia acabat per sempre. Això sona molt dramàtic però és així. Aquest juliol no m'he de preocupar per quines assignatures matricular o no, ni per quins professors tindré, o de llegir-me els llibres pel proper curs... tot això s'ha acabat. Et queda un descans, sí, però com deia Myself tens una gran contradicció de sentiments. Sembla que tinc una mica clar el que faré el curs que ve. He fet cas dels savis consells de vells savis... i em prendré un sabàtic. Me n'aniré a Bèlgica durant un any i després ja escolliré que faré. De moment, això és la única cosa clara i tampoc m'hi veig però ja serà.
Després d'aquest any, queda molt de temps per decidir i capficar-se no serveix per res, perquè les situacions canvien.
Ara, mentrestant a gaudir de l'estiu i d'unes vacances que no tenia des de feia 5 anys! Bon estiu a tots!