assegut a la taula d'un cafè, una càlida tarda, pensant, valorant, reflexionant... Mires al teu voltant i només veus la gent anònima que et rodeja, que va i ve, sense immutar-se, indeferent... cadascú a la seva sense interferir amb la vida dels altres, vivint la seva pròpia vida. Llavors valores la teva pròpia situació personal i t'adones que, com en moltes altres coses, la gent entra i surt de la teva vida, com aquell que no vol la cosa, en silenci, i res és etern.
I així és la vida. S'ha de saber viure i gaudir el moment, sense obsessionar-se pel futur ni atordir-se pel passat, simplement vivint el present. Aquest instant és únic: aprofitem-lo!
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
4 comments:
un carpe diem en el que, jo al menys, procuro que el tràfic de gent entrant i sortint no sigui massa habitual. ho procuro.
que entrin i surtin els que vulguin menys els més estimats, que els convidarem que es quedin. Bentornat!!!
que surtin els que ja no són necessaris en la nostra vida, els que ja no ens aporten res i es quedin aquells que hi seran molt de temps, aquells tan estimats que ens són imprescindibles.
assegut en una taula de cafè, en bona compnyia, es poden compartir experiències i il.lusions
Post a Comment