Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy (Beethoven)

Escoltant música em vénen a la ment, moments diversos, cada instant de la meva vida correspon a una cançó, en un disc infinit que cada cop està més i més ple... La música em fa sentir més que res al món, em fa sentir lliure, no puc viure sense ella, sempre m'acompanya a tot arreu... Sé que mai estaré sola, la música serà per sempre amb mi i com deia el gran Ludwing Van Beethoven "Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy".

com qui no vol la cosa

tot comença a poc a poc... la vida i tots els seus aspectes. Comencem amb un petit pas, amb paraules monosil·làbiques, repetint ma-ma o ta-ta per referir-nos al nostre voltant, intentem caminar i caiem, però ens aixequem i poc a poc ens anem sorprenent del món que ens envolta i n'anem formant part. Diuen que un adult és aquell que ha deixat de sorprendre's pel món, i ja no té il·lusió per les coses... Espero ser una mica com Peter Pan... no vull créixer, no vull deixar d'il·lusionar-me pel món que m'envolta...

I have a dream...

Tinc un somni, un somni molt especial. Aquest somni no entén de fronteres ni de diferències entre persones, aquest somni no entén de lligams... i sé que algun dia, l'aconseguiré
Voldria ser ciutadana del món, he après que no hi ha millor regal que la llibertat, i ara mateix és el regal més valuós per mi: vitajar pel món, conèixer altres cultures per arribar-me a conèixer a mi mateixa...
Lluitar per allò que vull: you know what you want, then, go for it! Sé el que vull, i no em puc quedar a mig camí, he de lluitar i no rendir-me abans d'hora! No hi ha pitjor fracàs que aquell que no s'ha intentat per por... no permetré que em passi...
Vull tocar el cel, ni que sigui per un instant... viure plenament... no renunciis a una cosa que no et pots treure del cap ni un sol dia...

... i valores

assegut a la taula d'un cafè, una càlida tarda, pensant, valorant, reflexionant... Mires al teu voltant i només veus la gent anònima que et rodeja, que va i ve, sense immutar-se, indeferent... cadascú a la seva sense interferir amb la vida dels altres, vivint la seva pròpia vida. Llavors valores la teva pròpia situació personal i t'adones que, com en moltes altres coses, la gent entra i surt de la teva vida, com aquell que no vol la cosa, en silenci, i res és etern.
I així és la vida. S'ha de saber viure i gaudir el moment, sense obsessionar-se pel futur ni atordir-se pel passat, simplement vivint el present. Aquest instant és únic: aprofitem-lo!