Saturday, March 6, 2010

i mentre puges als núvols acaricies el cel per un instant...

últimament no he escrit gaire, però hi ha una sèrie d'escrits perduts en aquell calaix de vegades oblidat...
diuen que les coses bones es fan esperar... i es per això que potser quan arriben es valoren més... Ja vaig comentar en una ocasió que de vegades ens concentrem massa en l'objectiu i no assaborim les delícies que ens trobem pel camí, i crec que és només quan aprenem a gaudir dels moments que podem realment degustar la victòria...
En ple temps de canvi no queda sino gaudir de cada instant que em brinda la vida i no pensar només en aconseguir objectius, perquè un cop els tens què et queda? Hi ha petits detalls que fan que tot tingui sentit i és llavors quan enmig dels núvols pots acariciar el cel per un instant...

2 comments:

Jesús M. Tibau said...

ja tens molt de guanyat, si has après que l'important és el camí

òscar said...

Gaudir del camí més que del objectiu. Tot i que el camí, tot sovint, és ple de sots.