Sunday, November 16, 2008

being different means...

There's something going on but you are not part of it. What's it all about? I don't know. Do I belong to that society that leaves me aside? Which is 'my' society, then? Am I part of it? Does it care for me? can you belong to somewhere that rejects you? What's the point of society? Are you allowed to be different? Not in the one I know. Is critical thought encouraged? not at all, I am afraid. Can you have your identity defined? are you like the "rest" of the world? if the answer is not, then you're an abject: someone who is rejected for being different. This society wants us to be slaves, we have to be all the same, with no identity, they decide what is fashionable, and what is not. What is "Normal" and what is "Abnormal" and if you don't agree on that, don't worry my friend, you're part of that minority known as wierd people, but it is this minority that is to lead our society, someday.

7 comments:

Anonymous said...

Hola! Saps, jo també t'he vist a un dels blogs que avui mateix he descobert i m'ha semblat interessant, però filla jo l'anglés.... per això no t'havia comentat però el títol m'ha cridat l'atenció, intentaré etnrar i fer l'esforç d'entendre-ho, val la pena pel què veig :)

myself said...

La societat també la formes tu, i l'altre i el de més enllà. No encaixar en la majoria, ser diferent, hauria d'estar protegir com els animals en perill d'extinció...
No abunda, però quan trobes algú especial es nota i els que ho són, com molt bé dius, han de fer-se un lloc entre la majoria per poder destacar i realitzar-se com a éssers individuals i únics.
Un petó!
Continua amb aquests posts tan profunds i et llegiré encantada :)
Roser

Wayfarer said...

Cesc: moltes gràcies pel comentari. La veritat és que em poso a escriure i m'expresso millor en anglès :) però algun dia ja escriure en català. Me n'alegro que t'hagi agradat.
Myself: quines paraules més encertades! el teu comentari és meditat i adequadíssim, m'ha agradat molt. Jo també penso que els "raros" haurien de ser com un tresor però poc a poc... ja se sap. Un petó :)
Wayfarer

instints said...

mira, perquè vegis, ho he traduit jeje. Jo moltes vegades, per no dir sempre, em sento part d'aquesta societat minoritària que també pateix aquesta diferència. I penso que hi ha coses que canvien, però d'altres no, encara que passin els anys.
a molts els hi hauríem de fer un rentat de cervell.

Teaius said...

The only real freedom that human beings have is their ability to choose. If you renounce your ability to choose, if you let the others to choose for you, in some way you are renouncing your freedom and thus, becoming a slave.

Wayfarer said...

instints: tens tota la raó. Jo penso que el problema el tenen ells i haurien de fixar-se més en aquestes minories...
teaius: muchas gracias por tus palabras, ¡menuda reflexión! tienes toda la razón :)

NeoPoeta said...

Sí que tens raó en tot això que dius, i la última frase la trobo rotundament bona, però el problema es que els estranys d'avui seran els normals de demà... l'important és saber qui ets, qui vols ser, i què pots aportar al món :) Aniré passant!