The unspoken words of my heart

The one that got away....

2012-01-10T15:21:00.003+01:00

Aquell que va marxar... història d'amor sobre dos adolescents enamorats amb final tràgic... en un altra vida, jo hauria estat la teva xicota... En una altra vida, qui sap què hauria passat? ens hauríem creuat amb les mateixes persones? hauríem sigut més feliços? si hi hagués l'opció d'escollir canviaríem? Per sort o per desgràcia no hi ha opcions. Us deixo amb aquesta cançó que m'ha impactat.

http://www.youtube.com/watch?v=Ahha3Cqe_fk

The Winter Palace

2012-01-09T17:16:00.002+01:00

Fa més d'un any que no escric i la veritat, no tinc vergonya, ho he anat deixant per unes coses o per altres, he anat escrivint en fulls que s'han perdut... i al final he oblidat el meu bloc.
Han passat moltes coses, em pregunto què hauria passat si hagués fet el que havia d'haver fet quan vaig escriure per últim cop en aquest bloc. Era agost de 201o i a mi m'esperava la beca Fulbright als EUA, per cursar estudis de postgrau. Per vàries raons la vaig deixar estar i ara un any després em trobo aquí... amb una situació familiar més que complexa... volia evitar fer patir els que estimo... i no sempre és possible. És tan dur veure que algú a qui estimes moltissim no et reconeix, els remordiments se'm mengen de vegades i se'm menjarien més si hagués marxat. Però no hauria evitat el que ha passat, i és molt dur, massa...
Us deixo amb un poema de Larkin, the Winter Palace, amb el que em sento identificada:
The Winter Palace Most people know more as they get older: I give all that the cold shoulder. I spent my second quarter-century... Losing what I had learnt at university And refusing to take in what had happened since. Now I know none of the names in the public prints, And am starting to give offence by forgetting faces And swearing I’ve never been in certain places. It will be worth it, if in the end I manage To blank out whatever it is that is doing the damage. Then there will be nothing I know My mind will fold into itself, like fields, like snow. — Philip Larkin (1922 - 85)

Recordant...

2010-08-13T15:32:00.002+02:00

Avui fa 10 anys que una persona ens va deixar... Miro enrere i penso en tot el que jo he fet en 10 anys, el que era i el que sóc. I ara estic a punt de donar un gran gir a la meva vida, tenint tot el que sempre havia desitjat, i a vegades em sento que no ho sé agrair. Hauria de saber gaudir dels regals que se m'han brindat... Altres no van tenir l'oportunitat, ni aquesta sort... Sempre et recordarem...

Remordiments, pensaments....

2010-06-18T14:42:00.002+02:00

(Als meus dos taures estimats)
T'enfades per una tonteria i penses que tens raó... perds el control i no penses en els sentiments d'un altre. Només vols mostrar que tens raó i t'és igual que l'altre se senti ferit, tu segueixes en la teva càrrega, implacable i l'altre no sap com reaccionar, acaba en llàgrimes i en l'autoestima per terra. T'ha satisfet? Després veus que la reacció ha estat desmesurada i que hi ha algú que ha patit pel que acabes de fer, ho vols arreglar però no pots i la desesperació s'apodera de tu. No way back... saps que no pots tornar enrere, ja està fet, no hi ha remei. Comences a cridar i a picar-te el cap contra la paret i just llavors despertes. Buf! quin mal son, però què real!! Tens la necessitat de dir t'estimo i ho dius... vas a buscar aquells que t'importen i els abraces dolçament. Llavors penses en el darrer cop que t'has enfadat i el somriure d'aquella cara amiga sempre disposada a perdonar-te. Et sents fatal i promets controlar-te en un futur... hi ha persones que t'importen massa i no val la pena fer-los mal per coses que si hi reflexionessim un moment veuríem que són tonteries...

camí a l'infinit...

2010-04-15T00:51:00.000+02:00

El cap et va a mil entre el que és i el que pot ser, el que voldries o el que imagines… et vols perdre per la immensitat de l’univers, vols anar més enllà, contemplar la bellesa de la naturalesa a un lloc on mai has estat, però saps que és preciós perquè ho intueixes... Mires el somriure còmplice d’una cara amiga i mentre et quedes fixada mirant-lo et diu per mi endavant, arribarem junts allí on ens porti la imaginació, sense pressa, fermament, junts. L’agafes fort de la mà i comences el viatge al més profund de l’univers, et fa por el desconegut però a la vegada, l’emoció s’apodera de tu. I entre nervis i abraçades la veu amiga et diu, no tinguis por, junts fins al final. En aquell moment t’agafa ben fort, et sents protegida i més unida a ell que mai. De sobte, et quedes sense paraules i veus que el llenguatge no és capaç de descriure la meravella que has contemplat…

i mentre puges als núvols acaricies el cel per un instant...

2010-03-06T15:32:00.002+01:00

últimament no he escrit gaire, però hi ha una sèrie d'escrits perduts en aquell calaix de vegades oblidat...
diuen que les coses bones es fan esperar... i es per això que potser quan arriben es valoren més... Ja vaig comentar en una ocasió que de vegades ens concentrem massa en l'objectiu i no assaborim les delícies que ens trobem pel camí, i crec que és només quan aprenem a gaudir dels moments que podem realment degustar la victòria...
En ple temps de canvi no queda sino gaudir de cada instant que em brinda la vida i no pensar només en aconseguir objectius, perquè un cop els tens què et queda? Hi ha petits detalls que fan que tot tingui sentit i és llavors quan enmig dels núvols pots acariciar el cel per un instant...

i quan es troba el sentit...

2009-12-27T01:02:00.002+01:00

i són aquestes petites alegries, les que fan que la vida tingui sentit... quan, esgotada, reculls el fruit tan esperat i t'adones que l'esforç ha valgut la pena...
Et sents feliç i no ho vols canviar per res... t'ha costat molt aconseguir-ho i ara no estàs disposada a deixar-ho perdre... no encara...
tot just has començat a assaborir el fruit de l'arbre prohibit... i t'ha agradat...
BON NADAL!

enjoy the process, dare to feel

2009-11-27T14:10:00.003+01:00

De vegades ens concentrem massa en arribar a l'objectiu, i no ens parem pel camí per veure que el procés d'arribada a aquest moment tan ansiat és tan bonic com el moment final en sí. Volem molt una cosa però quan per fi l'aconseguim s'ha acabat l'emoció, no valdria la pena recrear-se pel camí i així fer durar la intensitat de les coses i a la vegada ser més conscients del que anem a viure? Quan ho fem veiem que val la pena observar el que tenim al voltant, relaxar-nos i gaudir perquè cada instant és únic... Enjoy the process, dare to feel...

A woman needs a room on her own if she is to...

2009-11-16T18:43:00.000+01:00

Paraules de la sabia Virginia Woolf al seu assaig “A Room on One’s Own” on assegura que les dones necessiten un espai per elles soles en algun moment de la seva vida, poder estar sense ningú més, per descobrir-se realment, aquest moment de glòria ha de ser al migdia, perquè l’essència interior pugui realment brillar per sí mateixa i la recerca interior tingui el seu fruit.
Perquè és només quan s’està sol, que es pot començar a obrir la ment, a alliberar allò que ens oprimeix i sentir-nos lliures ni que sigui per un instant. Aquesta neteja interior ha de ser a tots els nivells, per això després de la ment vénen els sentits, que poc a poc es van abandonant a aquesta pau que els envolta i ja per últim els sentiments es comencen a manifestar, i aconsegueixes mostrar-te tal com ets realment. Sense cap pressa, has arribat a la part més ben guardada del teu interior i saps que ningú et pot conèixer més que tu mateixa, sense màscara, not anybody but oneself.
Comences a valorar com n’és d’important el “Nosce te Ipsum” dels clàssics, ser capaç de posar la ment en blanc i meditar, sense límits, sense pors, simplement deixant que els pensaments flueixin lliures i les emocions es despertin. Sents com una metamorfosi que et sorprèn i ve acompanyada d’una gran pau interior, et comences a sentir realitzada. Has trobat el punt d’equilibri que et faltava entre tu i l’univers, sents l’harmonia interior i un benestar suprem, veus com n’és de meravellosa l’espècie humana i et sents al cel per un instant.
T’adones de la raó que tenia la Woolf amb aquest escrit i veus que quan aconsegueixes obrir la ment, la vida et resulta més fàcil.

Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy (Beethoven)

2009-09-23T15:26:00.001+02:00

Escoltant música em vénen a la ment, moments diversos, cada instant de la meva vida correspon a una cançó, en un disc infinit que cada cop està més i més ple... La música em fa sentir més que res al món, em fa sentir lliure, no puc viure sense ella, sempre m'acompanya a tot arreu... Sé que mai estaré sola, la música serà per sempre amb mi i com deia el gran Ludwing Van Beethoven "Music is a higher revelation than all wisdom and Philosophy".

com qui no vol la cosa

2009-09-23T00:28:00.002+02:00

tot comença a poc a poc... la vida i tots els seus aspectes. Comencem amb un petit pas, amb paraules monosil·làbiques, repetint ma-ma o ta-ta per referir-nos al nostre voltant, intentem caminar i caiem, però ens aixequem i poc a poc ens anem sorprenent del món que ens envolta i n'anem formant part. Diuen que un adult és aquell que ha deixat de sorprendre's pel món, i ja no té il·lusió per les coses... Espero ser una mica com Peter Pan... no vull créixer, no vull deixar d'il·lusionar-me pel món que m'envolta...

I have a dream...

2009-09-21T00:09:00.002+02:00

Tinc un somni, un somni molt especial. Aquest somni no entén de fronteres ni de diferències entre persones, aquest somni no entén de lligams... i sé que algun dia, l'aconseguiré
Voldria ser ciutadana del món, he après que no hi ha millor regal que la llibertat, i ara mateix és el regal més valuós per mi: vitajar pel món, conèixer altres cultures per arribar-me a conèixer a mi mateixa...
Lluitar per allò que vull: you know what you want, then, go for it! Sé el que vull, i no em puc quedar a mig camí, he de lluitar i no rendir-me abans d'hora! No hi ha pitjor fracàs que aquell que no s'ha intentat per por... no permetré que em passi...
Vull tocar el cel, ni que sigui per un instant... viure plenament... no renunciis a una cosa que no et pots treure del cap ni un sol dia...

... i valores

2009-09-04T22:17:00.003+02:00

assegut a la taula d'un cafè, una càlida tarda, pensant, valorant, reflexionant... Mires al teu voltant i només veus la gent anònima que et rodeja, que va i ve, sense immutar-se, indeferent... cadascú a la seva sense interferir amb la vida dels altres, vivint la seva pròpia vida. Llavors valores la teva pròpia situació personal i t'adones que, com en moltes altres coses, la gent entra i surt de la teva vida, com aquell que no vol la cosa, en silenci, i res és etern.
I així és la vida. S'ha de saber viure i gaudir el moment, sense obsessionar-se pel futur ni atordir-se pel passat, simplement vivint el present. Aquest instant és únic: aprofitem-lo!

Missing Harvard...

2009-07-23T19:10:00.002+02:00

Ara fa un any estava en un altre món, era el principi d'un somni fet realitat, somniava desperta. Mai havia viscut una experiència similar. Estava a Harvard! La universitat de les "pelis" que diu la gent, un lloc entre el regne dels somnis i la realitat.
No podia pujar gaire a la lluna. Les classes eren molt intenses des del primer dia! S'havia d'aprofitar cada moment allà! Recordo una anècdota del primer dia... vaig haver de passar la nit en blanc!!! Havíem de fer una pràctica per al dia següent però jo no m'imaginava que fos tan extensa!!! i quan me'n vaig voler adonar nit en blanc.
Vaig fer grans amistats i potser el més important em vaig retrobar amb mi mateixa! Aquell temps allà em va anar molt bé. Vaig aconseguir desconnectar de tot i tornar renovada.
Ara, un any després, els records segueixen vius com el primer dia. Sembla mentida que el somni es fes realitat, ni que fos per uns dies... Tan de bo hi pugués tornar.
Ara mateix tot són records, records que m'acompanyaran per sempre...

Penso...

2009-07-14T13:55:00.003+02:00

Penso i sé que penso massa. Penso coses que no hauria de pensar, que de vegades em fan sentir malament. Penso que em falta alguna cosa i no sé realment què és... penso que hi ha un buit força gran que no sé com omplir... penso que tot canvia al meu voltant i que cada dia te n'adones més de les coses... Penso que l'estiu no hauria d'existir... que desperta massa sentiments adormits. Penso que arriba un punt que passes inadvertit i que a ningú li importa el que fas o deixes de fer... Penso que poc a poc ets invisible...

End of an Era

2009-07-12T11:43:00.003+02:00

Fa uns dies vam tenir la festa de la graduació, on vaig tenir l'honor de fer el discurs final. Fins aquell dia no vaig assimilar que la carrera s'havia acabat i s'havia acabat per sempre. Això sona molt dramàtic però és així. Aquest juliol no m'he de preocupar per quines assignatures matricular o no, ni per quins professors tindré, o de llegir-me els llibres pel proper curs... tot això s'ha acabat. Et queda un descans, sí, però com deia Myself tens una gran contradicció de sentiments. Sembla que tinc una mica clar el que faré el curs que ve. He fet cas dels savis consells de vells savis... i em prendré un sabàtic. Me n'aniré a Bèlgica durant un any i després ja escolliré que faré. De moment, això és la única cosa clara i tampoc m'hi veig però ja serà.
Després d'aquest any, queda molt de temps per decidir i capficar-se no serveix per res, perquè les situacions canvien.
Ara, mentrestant a gaudir de l'estiu i d'unes vacances que no tenia des de feia 5 anys! Bon estiu a tots!

quan arriba el final...

2009-06-06T15:35:00.003+02:00

T'ho diuen però no t'ho creus. Això s'acaba... últims dies de carrera... però tu segueixes amb la mateixa obstinació, estudiant i estudiant perquè et queda un examen. I te n'oblides que el món existeix... només penses en l'examen... que serà l'últim però et fa por el fracàs...

I arriba el dia... portes dues setmanes recitant el mateix tenint somnis estranys i et fa por quedar-te en blanc. Acabes l'examen... aquella mateixa tarda sabràs el resultat...

I com tot arriba!!! sóc llicenciada??? com n'és d'estrany dir això... he acabat??!!!
Estic molt satisfeta!!! L'esforç ha tingut recompensa...
I sí, ja he acabat la carrera però ara mateix no m'ho crec...

PERMANÈEEEENCIAAA!!!

2009-05-31T20:59:00.002+02:00

Ho hem aconseguit... hem patit i molt!!! La tarda ha anat... Havia d'estudiar i m'he pssat la tarda a la biblioteca! a les 7 la concentració se n'ha anat però sabia que havia d'aguantar fins les 8, hora de tancar... havia d'aprofitar el temps i total la permanència es jugava a la 2a part. M'han vingut a buscar a les 8 en punt i la primera pregunta meva ha sigut: Osasuna???? En aquests moments és l'Sporting qui està a 2a! està empatant a un... però l'Sporting perd.
Queden 45 minuts per davant i l'atac de nervis comença ser evident. Mentre pujava per l'ascensor l'Sporting ha marcat... tornàvem a estar en descens: NOOOOOOOO!!! no pot ser!!!
Estic dels nervis... el Madrid juga amb 10, sí i què? l'Osasuna està a 2a!!!
De sobte es produeix el miracle: Juanfran min 60!!! El gol de la permanènciaaa!!! Ja no importava què fessin els altres... ens quedàvem a primera!!!
S'havia de mantenir el resultat... i quedaven 30 minuts pel final!!
Moltes ocasions per marcar un tercer i ampliar la diferència... el Madrid atacava, l'Osasuna fallava... els meus nervis anaven en augment...
Un altre expulsat al Madrid... tots els partits s'acaben... tots menys l'Osasuna-Madrid per què no pita el final??? ens agafarà alguna cosa a tots!!
FINAL, FINAAAAL!!! Permanènciaaaa!!!
Hem patit però ho hem aconseguit!!!
AUPA OSASUNAAAAAAAA!!!!

It's so hot today...

2009-05-24T17:01:00.001+02:00

estàs apunt d'arribar al final, però sembla que no pots! el veus allà, brillant, mirant-te, esperant-te però estàs massa cansat per estirar la mà i agafar-lo! Només penses una cosa: Vacances! on són? i saps que als dos dies trobaràs a faltar els dies d'estrés, perquè és així, perquè saps que després d'aquests dies hauràs de prendre certes decisions i no saps cap on tirar... perquè et sents perdut... evitem que el moment arribi? és simplement excés de cansament?

Descans???

2009-05-23T23:33:00.003+02:00

Ahir la meva última classe de la carrera... alegria o pena?? melancolia??
Avui he fet un examen que em tenia certament engoixada... no ha anat tan malament com pensava però... trigaré en saber els resultats...
I què he fet? avui per primer cop en molt temps m'he sentit lliure! he anat al mig de la muntanya a passejar, a agafar aire.... la muntanya i jo i jo i la muntanya! ningú més: llibertaaaaat!!
Ho necessitava!!
i després a casa a veure el futbol!!! i hauré de patir una setmana més per veure el meu equip salvat, però una victòria ens donarà l'ansiada permanència... la necessitem!!!
I ara final del dia, i d'escriure un seguit de coses inconnexes, per fi a descansar!!! saber que demà no tocarà el despertador a les 7!! que em puc relaxar (només una mica!!) que ve la recta final!!
Salut a tots!!!

Tot té un final...

2009-05-19T13:36:00.003+02:00

Molts cops he pensat que una carrera universitària és ben bé una carrera de fons. Al principi comences corrent més i més però arriba un punt que estàs esgotat.
Avui he fet el penúltim examen de la carrera. Cada cop queda menys per l'esperat final... Sembla que no arribarà, però cada cop està més a prop. El proper dia 5 de juny tinc el darrer examen... A partir de la setmana següent es podrà dir que seré llicenciada.
Per a què serveix la universitat? per una banda et forma acadèmicament, però per l'altra, creixes com a persona? crec que sí, però de moltes maneres. A la universitat es descobreixen moltes coses, et retrobes amb tu mateix, però també has de fer front a aspectes més durs de la vida. Les amistats són més intenses que mai, les decepcions ja no són un joc de nens. El "ara ja no et faig amiga" no és la baralla del pati de l'escola, té conseqüències i deixa marca al nostre cor.
Per a mi la universitat ha sigut el millor temps de la meva vida. Perquè sí, m'he endut moltes decepcions però he desobert l'autèntic valor de l'amistat, he desobert el què m'agrada i el què no, m'he format intel·lectualment i a més he crescut com a persona.
Crec que ha sigut un sacrifici recompensat...

Pensaments...

2009-04-19T18:52:00.002+02:00

Penses, penses i penses i arribes a la següent conclusió: de què depèn la felicitat? el treball? els diners? els amics? la família? o pot ser l'equilibri... i com es troba l'equilibri? Alguns diuen que és el Ying Yang. Els aborígens diuen que no es tracta de suprimir el dolent sinó que era qüestió de compensar-lo amb coses bones... Si no hi ha equilibri som incomplets... Això som... éssers incomplets? en cerca constant de perfecció? existeix la perfecció? si som éssers imperfectes podem copsar-la?
"Busca tu equilibrio y serás feliz"

Canvis...

2009-04-13T21:20:00.002+02:00

De vegades necessites un canvi... el teu cos t'ho demana, ho necessita. Cal trencar amb el passat? sí, molts cops és necessari per poder començar de nou. Ja ho diu la cançó "mai no és massa tard per tornar a començar" i això és el que s'ha de fer. potser vindran temps millors, potser el millor temps és l'actual però simplement s'ha de mirar des d'una altra perspectiva... Potser la felicitat és a dintre nostre i no hi ha un lloc i un moment sino els sentiments interns, el que sents en un moment donat... i jo el que sento són ganes de canvi... canvis propers... yet to come

Cada dia aprens alguna cosa...

2009-04-13T00:15:00.002+02:00

Perquè en aquesta vida no hi ha cap dia perdut, perquè fins i tot el dia més perdut ens deixa alguna cosa, que ens fa aprendre, que ens fa ésser més persones. Perquè els pensaments negatius no haurien d'existir, tot és qüestió de saber-s'ho emprendre...
No hi ha dia més perdut que aquell que s'ha deixat perdre...
Tot depèn de tu en aquesta vida...

Il Divo

2009-04-05T17:25:00.002+02:00

The story began almost 2.5 years ago. I was really sick that day, because I had just had surgery but I discovered the best music group in the world. I could hear some strange music being played, and for a moment I thought I was in Heaven... Who's playing? It's Il Divo a new music band, they said. I forgot the name of the band group and I thought I would never listen to that great music again. However, one day I remembered the name and I started listening to them.
It was the best music I had never heard of. It made me think about so many aspects in my life...
At that time, they released their album 'Siempre' with the saddest songs you can imagine... I would have liked to see them live then, but it was not possible.
My dream came true two days ago when I could go to their concert in Barcelona. It was called "An Evening with Il Divo" and it was one of the best events in my life! I almost break into tears when I could listen to "Without You" live. It happens to be the first song I heard, and one of my facourite songs. La Promessa, in Italian, was great not to mention "Notte di Luce". They gifted us with two extra songs "Un sueño imposible". My impossible dream was to see them, for a long time, but now it is a dream come true :)
I will never forget April 3rd, 2009

I can tell you there can't always be...

2009-03-29T21:59:00.004+02:00

a happy ending to every tale... Because since we are born we learn about fairy tales and those short stories that usually have a happy ending. They show life as something beautiful, where good people may have trouble but in the end they find their way through. But where's the nice prince in real life? why do we dream about a perfect love that does not exist? does it make us happier? In a way, we need from love and we think happiness lies in there, but does it? Where is happiness, then? Can you be happy without love? can love make you the unhappiest person on earth? Life is more complex than we deny.... but from my experience I can only tell you there's no happy ending to every tale

Don't let tomorrow erase the present

2009-03-21T22:40:00.002+01:00

When I was younger I thought, I'd love to be 20, cause I'd have no problems at all. Now, too many concerns are in my head... is there a time when humankind reaches happiness?? Is happiness a goal? or just the way?? We may be obsessed in looking for it, but it should find us. We should take advantage of every single moment, which will be no more, we should be happy TODAY!! we shouldn't allow the future blur our present... The present is here, the future is uncertain... enjoy your day: CARPE DIEM

Is there a reason?

2009-03-07T15:33:00.002+01:00

Is there a reasons to do things? I did not write any single line in my blog during the last weeks because I did not feel like it. Honestly, I did not feel like doing anything and I don't know why. Probably the reason was that we are always looking for a reason... We don't let our mind think freely but we always look for some reason to act in a certain way. I think that there is no reason to do what you want but just your free will to do it. You don't need to justify yourself for every decision you take because life is not so complex... just do what you believe to be good and forget about pre-established rules... you'll be happier and even more productive

Something I cannot read now...

2009-02-13T22:45:00.002+01:00

Because sometimes you don't now why, but you don't understand what's going on... You're exhausted, you just need some rest, but rest is not enough. Then, what do you need? what do you want? you say you want to fly away, because you're constantly longing for freedom. What's freedom? Will you be happy if you are free? and what do you need to be happy? Is it just that life's too complex? is life a matter of enjoying or just mere survival? Soetimes things are going on but we cannot read them...

there's more than meets the eye

2009-02-07T21:49:00.002+01:00

Sometimes you see things but you are not able to read them, this is because in real life there's more than meets the eye. Feelings are untold, unexpressed but still they are there. You are the only one able to read them, understand them... ambiguity is always present in our life. Trust your intuitions, act accordingly...

Decisions...

2009-01-11T16:34:00.002+01:00

Penses i penses... dones tombs al mateix intentant trobar la resposta adequada que mai sembla arribar. I segueixes capficat, esperant un senyal diví que et digui aquest és el camí correcte. Però això no existeix. Ets tu qui ha de prendre les decisions perquè ningú ho pot fer per tu. Només tu pots donar el pas definitiu, perquè ningú més sap el què realment vols. Quin és el camí correcte? què seria de la nostra vida si no fos per aquests interrogants?? Fes el que creguis, el que et dicta el teu interior. En el fons, saps la resposta!

What a New Year brings to us

2009-01-04T16:17:00.002+01:00

I started the year, in the same way that I finished it, but in high spirits. I feel changes are coming, do I have to accept them? Can I do something to make them different? should I? I am thinking, and the more I think, the more confused I am. Where should I go? what should I do? I know the answer, I know what I want. Now, I just need to go for it! It won't be easy, it is not meant to be... The new year has brought me new ideas and new plans. I feel fulfilled now... and changes knock on the door.
Happy New Year to you all...

Do they know it's Christmas?

2008-12-25T22:03:00.003+01:00

There are so many things you'd like to say, but sometimes you can't! You just want to stay at home, to rest, to watch people going by... the streets are full of Christmas decorations, the lights are great... do they know it's Christmas? If we didn't know the day it is, would we notice just by looking at our surroundings? I guess so... Why? is there anything that tells you it is Christmas? is it in the air?in people's heart? where is Christmas? Christmas are the inner feelings we have inside our heart. Impossible to define, sometimes, but there they are for sure. Merry Christmas to everybody!!
Per tots aquells que em diuen que ja està bé d'escriure en anglès, desitjo de tot cor que tingueu un bon Nadal!!
Y para todos los que están cansados de mis contínuos posts en inglés tambien espero que tengais una Feliz Navidad.。 • ˚ ˚ ˛ ˚ ˛
。 ° 。 ° 。• ˚ ˚ ˛ * ★MERRY★ *˛ • • 。CHRISTMAS 。*˛ *
__Π___*。* ˚ ˚ ˛ ˚ ˛
*/______/~＼。˚ ˚ ˛ ˚
˛｜田田｜門｜ ˚ ˛ ˚

and winter came...

2008-12-22T16:28:00.002+01:00

The shortest day in the year, the darkest, the coldest, the most special one: December 21st, winter knocks on the door and is here to stay. Winter never comes alone. Christmas and Winter walk hand-in-hand, so do holidays. At least for the lucky ones, like me. I needed holidays, I was longing for them more than ever. Sometimes you need to stop, you cannot rush anymore, you want to look around, you still have to learn. How beautiful nature is! You need time to reflect, to think, to self-introspect... you need to find your inner answers that remain unanswered. No more excuses: Christmas is the time to stay with your family, at home, rest... and also to be alone, at least for some minutes: self-reliance!!
Merry Christmas to you all!

When inspiration is gone

2008-12-13T19:19:00.001+01:00

Sometimes you want to write down your ideas, you want to concentrate, you have so much to say but your inspiration seems to be gone. You don't know why, you're about to do it but then something happens and you end up doing nothing. You look for hope, you don't see it! you're overburdened and you think you're not going to manage... you think of your friends... you think of Christmas... you think one more effort... this last effort... trust thyself!

Freedom

2008-11-30T01:17:00.001+01:00

you were longing for freedom. You thought, when I grow older I'm gonna be free, I want freedom I need it. All of a sudden, you grow up and you have that desired freedom. How are you going to deal with it? now you have no limits, no restrictions, you can do whatever. Was it better when you had rules? where you happier then? is your life a complete chaos now? in this case, what do you want? what do you expect in life? what do you need? you have everything but you still are empty... it seems that your inner peace is gone... will you get it again? who is ruling your life now? is freedom good? if not, what do we need? will be ever be happy?

Do you know what you want?

2008-11-29T19:52:00.002+01:00

Sometimes you say what you want to do and people believe you. However, this is not what you really want to do, but the others do not know. It is then when I ask why? are you aware of what you're doing? what's the point in lying to yourself? because after all, the others will forget about it, but what about you? do you believe what you say? and after doing things are you happy with them? given the chance would you go back and change it? sometimes I don't really know what I want, I don't know where to go. Sometimes I know what I want but I don't have the strength needed to go for it. Shall I leave everything and follow my instincts? is it worth living an unhappy life? shall we take al possible risks but do what we really want regardless of society? leave the world apart and be yourself

Reflections of this last year

2008-11-24T11:01:00.003+01:00

It was a Sunday when I officially ceased to be an underage in the US. My 21st birthday meant that if I went back to the United States I would have no restrictions, because I would not be an underage any more. I thought I would not get any immediate profit from that because I would not go there for a long time. How wrong I was! This past year has been very important for me for several reasons. First of all, I was appointed president of the students in my university, which meant that I had a huge responsibility in front of the other students. I started travelling around Spain in order to represent my university and I discovered my addiction to travelling. I was in the 4th year of my degree and I learnt a lot about other people and life. Undoubtely, it was a great experience which enabled me to understand how the real world works. I also went to London on holidays, where I realized being fluent in English might be useful, especially if you get everything stolen and you need to write down a report. When I look backwards, I see it as one more experience in my life and I try to grasp the nice moments of that trip, which were a lot. It was Easter when I visited Paris for the 2nd time in my life, I really enjoyed it. However, the best event in my life was yet to happen. One day, I was surfing the internet when I found some information about Harvard University, I started reading about it and I thought about going there. How could I do that? I read about summer courses there and they had some in Linguistics. Should I try and go there? It would be a dream come true, and so it was. From that moment on, my life changed. I was going to Harvard!! I was more interested in my degree then because I knew I would have a very special summer. By the end of the year there were elections but I knew I could not be the president again. I really enjoyed the experience but could I keep on doing so? I knew it was no possible and sometimes you need to choose. In some days, the course was over and I could prepare for summer.
It was the 20th of July when I left Barcelona Airport to go to Boston. I spent the whole day travelling, I was going alone somewhere for the first time, which was even more exciting. Would I manage? I did! I arrived at Philadelphia Airport and then around 1 am I reached Boston. I had booked a hotel, and I was terribly sleepy! The hotel was great and I got some rest. The next day, I went to Harvard University in order to get some information about the campus, the schedule, where I had to go... For me, the campus was huge and I didn't know where to go. I was living at Eliot House, which is the most beautiful of Harvard houses. That afternoon, we began our classes and it is when I fell in love with that university. I met a lot of people there, and I enjoyed my time. For me, it was not only a chance to learn but also I change to find myself. It was a personal challenge, I was alone there so I had to rely on myself and that's it. I was also alone in my room (I was the only one in the whole campus!) so I had time to think. I came back as a new person and I learnt a lot about Linguistics. I found out what I wanted to do and what I would never do. I learnt about life and I learnt how to rely on myself. It was the best experience in my life... (to be continued)

The value of Friendship

2008-11-23T16:46:00.000+01:00

Sometimes I wonder if we really appreciate what we have. In your life, you meet many different people but a few of them get to know you. Some people of that small portion become your real friends, and among them there are some that know you better than yourself. I was lucky, in that sense; I met that kind of person who got to know me better than me. We've shared some of the best experiences together; we've also helped each other when in trouble... we visited my favorite place in the world together again… and she was there when I forgot who I was… Do we say what we think? Shall we say to those persons how important they are? This is something that should never remain unspoken… so, I utter it today… for you, my best friend.

being different means...

2008-11-16T01:51:00.003+01:00

There's something going on but you are not part of it. What's it all about? I don't know. Do I belong to that society that leaves me aside? Which is 'my' society, then? Am I part of it? Does it care for me? can you belong to somewhere that rejects you? What's the point of society? Are you allowed to be different? Not in the one I know. Is critical thought encouraged? not at all, I am afraid. Can you have your identity defined? are you like the "rest" of the world? if the answer is not, then you're an abject: someone who is rejected for being different. This society wants us to be slaves, we have to be all the same, with no identity, they decide what is fashionable, and what is not. What is "Normal" and what is "Abnormal" and if you don't agree on that, don't worry my friend, you're part of that minority known as wierd people, but it is this minority that is to lead our society, someday.

Dualisms and identity

2008-11-09T16:39:00.001+01:00

What's the true nature of humankind? Can we affirm we are all made out of dualisms?
Who are we? do we know our own identity? Is duality inherent to humankind? Can we define something without thinking about is opposite? No matter what we think about, it would not exist without its opposite counterpart. This is because we are made of dualisms, and so is the universe. Dualisms are present both in nature and in the construction of identity, i.e. the recurrent dichotomy self/other. This is why we need the others in order to construct our own identity. The individual is very important, but they will not even exist without their surrounding, the community and the other... In order to understand the world, the first thing you need to do is to look inside yourself. It is only when you know your true nature that you are going to be able to understand the world...

What's the point?

2008-11-08T16:44:00.000+01:00

Sometimes there's a situation that seems stronger than you, then you surrender, you get angry and you cannot control it. You behave in a way you wouldn't under other circumstances but you can't help doing it. Finally, you come to terms and realize about your attitude... You stop and think what's the point? What did you get with such an attitude? you don't need to answer because you already know it... Sometimes not only there's no point but also you break something(someone's feelings, something inside you, whatever...) and once it is broken there's no way back. Think twice before you do something because life doesn't give second chances...

happiness

2008-11-02T15:43:00.000+01:00

sometimes we think happiness is like an object. Objects can be bought, you can have them at home, you can see them everyday if you want and you can use it whenever. However, happiness is not so... you can neither buy it, nor possess it. You have to get it, in order to be happy you need to accept yourself, you need to see the other's good intentions instead of judging. You also have to get rid of prejudice...
This is why, happiness is a challenge and once you get it, you have to keep it, because its value cannot be measured...
Have a nice day!

Tot és relatiu

2008-10-29T22:06:00.000+01:00

de vegades penses en les coses, i lluites per aconseguir-les, en aquell moment ho són tot per tu. De sobte, les tens... i ja han perdut valor... ja no són un somni, sinó una realitat. Així és la vida, una lluita constant d'ambdues forces: il·lusió i realitat es donen la mà per fer possible un nou dia... I de sobte, ho veus clar, tot és relatiu...

Things fall apart

2008-10-28T23:08:00.000+01:00

you don't know why, but tears are falling from your heart. Things are not as they used to. Same songs, same people, same places but you still feel misplaced. Why? is there a reason? sometimes you don't know the reason... you are falling into pieces... and you are surrounded by sorrow.
Are you still the same? my essence is still there, but I'm not that child any more...