tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post400776681349178610..comments2023-02-08T12:54:23.933+01:00Comments on The unspoken words of my heart: Penso...Wayfarerhttp://www.blogger.com/profile/04287243810141325615noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-6794385179757339942009-07-16T13:11:46.939+02:002009-07-16T13:11:46.939+02:00Penso que potser sí que penses massa però tens sor...Penso que potser sí que penses massa però tens sort de poder pensar. A vegades donem massa tombs al mateix i a vegades ens precipitem. Pots triar: pensar o no pensar. <br />El buit de la universitat es nota, portes cinc anys seguint un ritme que, de sobte, es trunca. Però estic segura que altres coses aniran omplint aquest espai teu i aviat t'hi il·lusionaràs. No ets invisible o, almenys, els teus escrits no ho són: arriben i fan pensar sempre. Com diu l'assumpta, aprofita aquest any sabàtic per fer les coses que t'agradin i tot es posarà al seu lloc.<br />Segur que si tens una ment oberta i bona disposició aviat t'estimularan moltes coses i tindràs ganes de noves aventures.<br />Disfruta-les! Molts petons!myselfhttps://www.blogger.com/profile/11129238915422217171noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-50061578219456541062009-07-15T12:56:41.226+02:002009-07-15T12:56:41.226+02:00Potser serà una sensació teva, però d'invisibl...Potser serà una sensació teva, però d'invisible res de res. Aquí estem!!<br />Fes allò que t'ompli, aprofita les amistats i valora els petits detalls, tot allò que tens. A vegades no estem prou receptius i a vegades no sabem donar el què podem donar, deixa que les coses vagin fent el seu transcurs.<br />Moolts d'ànims!!!Les Coses són com Somhttps://www.blogger.com/profile/07492999393030705152noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-51880719797062772822009-07-14T19:23:32.257+02:002009-07-14T19:23:32.257+02:00Wayfarer: benvinguda a la teva nova etapa, la més ...Wayfarer: benvinguda a la teva nova etapa, la més existencialista de totes. Jjj.<br /><br />Moltes vegades actuem com robots: ens alcem, mengem, anem a la uni, tornem a menjar, tornem a la uni... i així anys i anys... i, quan la bombolla explota, la llibertat oprimeix, quan hauria d'ocórrer el contrari. Sóc conscient que em pot passar quelcom semblant d'aquí uns anys... el real monstre està a la fi del camí, però mentres el recorres estàs massa capficat per donar-te'n compte. Acabes amb dubtes: fent el que havia de fer, potser he perdut el temps. C'est la vie. <br /><br />Tan de bo s'obri un nou temps per a tu, menys estressant, potser més real, estimulant al fi i al cap. Saluts!Xavicinoscarhttps://www.blogger.com/profile/07088555205743105732noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8201366718909590932.post-26437319230844511152009-07-14T18:37:33.103+02:002009-07-14T18:37:33.103+02:00Em sap greu contradir-te... però ja veus que no et...Em sap greu contradir-te... però ja veus que no ets invisible.<br />A tots ens passa en un moment o altre de tenir aquesta sensació. <br />Crec que ara estàs en un moment d'inflexió. Tenies un pes fort que t'oprimia i ara en reure'l ha deixat un buit immens.<br />Ara no saps com omplir-lo. No cal que ho facis. Deixa senzillament que les coses succeeixin. Dius a l'altre post que potser et prens un any sabatic. Si pots, per què no?<br />Aprofita a fer coses que realment t'agradin i deixa't dur. Les coses..., les persones..., arribaran a tu en el moment precís.<br />Ja m'ho diràs.<br />Una abraçada.<br />;)<br />I sí, a l'estiu, al tenir més temps per a pensar el cap de vegades fa massa "immersions".assumptahttps://www.blogger.com/profile/09231715172298390738noreply@blogger.com